Canvis importants a les forces armades espanyoles. Després de la reorganització prevista amb les Brigades Polivalents , l'Estat Major de l'Exèrcit té pràcticament enllestida la reforma de les tropes d'elit per acabar amb un dèficit organitzatiu clamorós: no hi ha una estructura de comandament i control conjunta.

És a dir, les forces especials tant de Terra, Aire i Navals canviaran d'organigrama, d'equip, d'ensinistrament i organització per, segons els manual,  “assolir objectius de gran valor en àrees sensibles o hostils mitjançant l'ús de tàctiques i mitjans no convencionals i innovadores”.

Dos almiralls, els responsables operatius

 

De fet, la reforma va començar el 2013, quan el cap de l'Estat Major de Defensa, l'almirall Fernando García Sánchez, va establir com a prioritats de l'Exèrcit espanyol la intel·ligència, ciberdefensa i, sobretot, les forces d'operacions especials,, en l'Estratègia Nacional de Seguretat.

Amb aquest objectiu va crear ara fa un any el  Nucli Coordinador d'Operacions Especials, format per personal dels tres exèrcits i integrat plenament al Comandament d'Operacions de l'Estat Major de Defensa, del que l'almirall Teodoro Esteban López Calderón, amb una dilatada experiència en accions exteriors i de defensa, n'és el responsable.

Aquest nucli esdevindrà abans del gener de 2015 en el Comandament Conjunt d'Operacions Especials i tindrà al seu càrrec els 1.250 soldats d'elit de les forces armades “lleugeres, flexibles i ràpidament desplegables” per utilitzar-les tant en períodes de “pau, en crisis o en un conflicte” amb un gran compoment “d'intel·ligència” i “coneixement del lloc” . De fet, unitats altament operatives per reduir zones insurgents. 

 

 

En el nou organigrama dels “boines verdes” s'integren per part de l'Exèrcit de Terra, 800 efectius. Els cossos més importants i que aporten més contingents són els Grups d'Operacions Especials València III; El Terç de l'Empordà i el Terç Caballero Legionario Maderal Oleaga XIX així com les unitats adscrites al Quarter General i les especialitzades en Transmissions. 

 

Pel que fa l'Exèrcit de l'Aire, les tropes d'elit es concentren en poc més de 300 efectius integrats a l'Esquadró de Sapadors Paracaigudistes (EZAPAC). Aquesta unitat centralitzada a la localitat murciana d'Alcantarilla està molt especialitzada en el control aeri tàctic i experts en “l'obtenció d'intel·ligència a territori hostil.” Dins aquesta unitat s'hi adscriu l'Esquadrilla de Forces Especials, amb “equips operatius” com per exemple, tiradors d'elit, amb capacitat de mobilitat aèria. 

 

La tercera pota del nou organigrama de les forces especials espanyoles és la “Força de Guerra Naval especial”, que neix després de dissoldre unitats emblemàtiques com la Unitat Especial de Bussejadors de Combat Comandant Gorordo. L'Estació naval de l'Alamageca, a la província espanyola de Múrcia, acull aquesta esquadra d'uns 150 efectius altament preparats en abordatge, guiatge de dianes, alliberament d'ostatges i assalt. De fet, és una de les unitats més “entrenada” en la realitat després de fer-se càrrec en missions internacionals al mar d'operacions de control antiterrorista, operacions contra la pirateria  així com vigilància i apressament de traficants d'armes o drogues en aigües sota control de l'OTAN.