Lideratge i mig

Política

ARA A PORTADA

Societat Esperant miracles: de Gaudí a Llull, els catalans que fan cua per ser sants Pep Martí i Vallverdú
Societat «Els governs seran cada vegada més gestors de tragèdies» Pep Martí i Vallverdú | Arnau Urgell i Vidal
Política «Hem de recuperar una etiqueta com la del catalanisme» Pep Martí i Vallverdú
Societat «Les elits encara pensen que la recerca és finançament, quan és talent i regulació» Pep Martí i Vallverdú
Economia «El que volem veure és el pla d'infraestructures que prepara el Govern» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 26 de novembre de 2012 a les 22:59

L'únic efecte innegable d'aquestes eleccions és que el lideratge d'Artur Mas s'ha afeblit. El president de la Generalitat ha aconseguit sobiranitzar la major part dels votants de CiU, però no ha adquirit la condició de líder en solitari del catalanisme polític. Els seus 50 diputats el fan l'únic president possible, això està clar, però necessita complementar el pròxim Govern amb un segon lideratge que ha emergit de forma indiscutible: Oriol Junqueras. 50+21. Lideratge i mig.

Òbviament, aquest no seria un Govern per lluir-se. Algú accepta el Departament de Sanitat? O el d'Ensenyament?... En fi, serà un Govern que no tindrà diners ni per pagar les nòmines, assetjat per les vagues i amb l'hostilitat activa totes les instàncies de l'estat. Però és l'única possibilitat viable i no hi ha manera de mantenir el procés sense tancar files.

Artur Mas no és el messies. I què? 1'6 milions de ciutadans han mandatat 71 diputats perquè convoquin una consulta. Aquest és el millor moment per fer-ho possible.

Escull Nació com la teva font preferida de Google