Hem entrat en la campanya de les eleccions municipals més estranyes de la història. La qüestió bàsica -almenys a Barcelona i les ciutats més grans- no és el projecte municipal, sinó quin és el partit que paga els plats trencats de les famoses retallades. La culpa pot ser de Zapatero (a costa del PSC) o el tripartit (i aquí també queden damnificats, a més dels socialistes, els socis d'ERC i ICV). Però també es poden atribuir els mals presents i futurs a CiU. Al capdavall, les tisores se'ls veuen a ells.

De moment, les enquestes marquen un cert estancament dels convergents. Però ahir els bombers de Barcelona -que van intentar rebentar l'inici de campanya de Jordi Hereu- van demostrar que el daltabaix econòmic que pateix aquesta societat afecta tots els partits per igual, però de manera molt especial els que manen.

Cap dels polítics que han pres decisions els últims deu anys no és innocent. Igual com tots els ciutadans som, en alguna mesura, culpables d'imprevisió i conformisme. Però, sigui com sigui, ara toca triar líders per als temps més durs.