Es a l'abast de tothom un estudi -interessantíssim i exhaustiu- sobre el tractament periodístic que fan del procés sobiranista els diaris editats a Madrid i Barcelona. Val la pena llegir-lo sencer, però de les dades se'n desprenen un parell de conclusions que em semblen importants. D'un cantó, la polarització dels missatges és creixent i afecta per igual els mitjans d'ambdós llocs. I, de l'altre, només els lectors catalans tenen accés regular des dels seus mitjans al seguiment -molt notable- que fa la premsa internacional del què passa a Catalunya. Encara hi ha un tercer element que, indirectament, té relació amb els anteriors: l'anomenada Tercera Via no interessa a ningú, inclosos els diaris que la patrocinen.

Tot plegat situa ambdues opinions públiques en una dinàmica de ruptura. A nivell social, no hi ha pressió per a l'acord, fins al punt que des de totes dues ribes ideològiques s'abona la fermesa davant de l'adversari com a prioritat política. Una diferència; les posicions de l'espanyolisme arriben amb facilitat a la societat catalana, tant des dels mitjans de Madrid com de Barcelona. La reciprocitat, per contra, no existeix. El tertulià espanyolista que compareix a tots els espais d'opinió de RAC1 -per citar els de més audiència- no té equivalent paral·lel als estudis madrilenys.

En definitiva, la societat espanyola és la més desinformada del món pel que fa a l'evolució política de Catalunya. No ho entenen perquè ningú no els ho explica, i es tracta d'una omissió deliberada. Ambdues opinions públiques es preparen per guanyar, però només l'espanyola ignora que pot perdre.