Després de la seva detenció i posterior alliberament a Sardenya i a les portes de la seva declaració davant de la justícia italiana el proper dilluns, els partits independentistes reivindicaran la figura de Carles Puigdemont a les votacions del debat de política general. ERC i Junts han presentat conjuntament una proposta de resolució en la qual denuncien la "persecució política" que pateix l'expresident per part de l'Estat espanyol i reivindiquen el seu llegat i la tasca que exerceix al capdavant del Consell per la República. 

El text denuncia que tant Puigdemont com els exiliats "han estat perseguits per operacions de l'Estat en les quals hi han participat diverses instàncies judicials i policials" i la vulneració de drets que pateixen. També subratlla els revessos que ha patit el Suprem amb la negativa d'Alemanya, Bèlgica i Itàlia a l'empresonament del líder de Junts i exigeix que "cessin les ingerències del govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional".

Encara que els republicans es van mostrar recelosos del paper exercit pel Consell de la República, en la proposició acordada signen la seva "legitimitat" per impulsar el procés d'independència a l'exterior.

Els dos socis de Govern també han presentat conjuntament una proposta en la qual es comprometen a presentar l'Acord per a l'Autodeterminació i l'Amnistia en el proper mes, un espai del qual ha de formar part David Fernàndez i que inicialment havia de veure la llum abans de la reunió de la taula de diàleg. En aquest mateix text els dos partits es conjuren per portar una proposició de llei sobre l'amnistia al Congrés dels Diputats.

Junts i ERC també han acordat un text en el qual reivindiquen que l'independentisme representa el 52% dels ciutadans i que cal refer els consensos i resoldre les discrepàncies. Estableixen, a més, que només un referèndum acordat amb l'Estat pot substituir l'1-O i es comprometen a seguir treballant per plantejar "un nou embat democràtic", però sense anar més enllà en les concrecions.

En matèria parlamentària, els dos partits han impulsat un text conjunt per promoure la llei electoral catalana i renovar organismes com el de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, així com d'altres amb la seva composició caducada.