Herrera, durant la seva intervenció al Parlament. Foto: Maria Pujol/ND"Veig una estelada verda". Amb aquesta frase, el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, reconeixia fa uns mesos a Nació Digital, el rumb que agafava l'agenda nacional dels ecosocialistes. La frase intentava posar les bases del que el mateix Herrera va qualificar aquest divendres, en la seva habitual conferència amb motiu de la Diada nacional, d"'independentisme seriós s'ICV".
De fet, ICV té de forma atàvica posat el dret a decidir com eix central de la seva agenda nacional. Però l'actualitat política i social ha ajudat a articular un discurs més elaborat sobre la cohabitació entre federalistes i independentistes al passatge de Rellotge de Barcelona, pacificada a través del dret a l'autodeterminació. Així, el setembre de 2010, ICV signava un interessant document titulat "Som una nació, tenim dret a decidir. Federalisme", en el qual deixava clar que celebrar un referèndum era la manera més clara de definir la voluntat sobirana de com mantenir les relacions amb Espanya o definir la independència de Catalunya, això sí, en un procés deliberatiu.
L'onada de les consultes, la sentència de l'Estatut, la realitat recentralitzadora del PP, la crisi econòmica i un suport creixent entre les mateixes files ecosocialistes a l'independentisme, ha afilat més el discurs que molts han batejat com "ecosobiranista". Un discurs que aquest divendres va perfilar amb destresa el mateix Herrera definint l'independentisme d'ICV com el "modern i el seriós", tot i que ell va insistir en la seva condició personal de federalista.
Davant un auditori ple i amb Muriel Casals, presidenta d'Òmnium, a primera fila, Herrera va fer que l'independentisme d'ICV prengués cos, i a més, en noms del politburó ecosocialista com Dolors Camats, en Jaume Bosch, en Raül Romeva, o en Ricard Gomà. Per reblar el clau i justificar la "seriositat" i "modernitat" independentista d'ICV, Herrera va deixar entendre que el debat a la formació és com pactar una possible independència: "com es reparteix la caixa de la seguretat social o els recursos del Tresor, que passa amb les persones que volen conservar la nacionalitat espanyola i que fem amb les infraestructures o la presència a la Unió Europea".
A pocs dies del que es preveu la manifestació independentista més gran de la història, Herrera va apostar decididament i amb fermesa pel referèndum d'autodeterminació amb dues sortides: una mena d'estat propi amb sobirania compartida o independència. Amb l'afegitó primordial de buscar la cohesió nacional i la cohesió social. Com, no sense ironia, va recordar Herrera: "Ara l'autonomia que ens cal no és la de Portugal", tot apuntant la intervenció que pateix el país del fado per part de la Troika. Sia com sia, per ICV "és necessari que Catalunya tingui un Estat propi".
