11
de setembre
de
2018, 21:40
Actualitzat:
12
de setembre,
11:56h
Un fet excepcional s'entén com aquell que no és ordinari ni habitual. L'independentisme, però, porta ja set anys impressionant el món amb demostracions massives de força al carrer, cada Onze de Setembre, i malgrat tot, l'excepcionalitat d'aquest moviment no para d'accentuar-se. Quan les institucions reclamen un concert econòmic, mentre no es posen d'acord en la pregunta d'una consulta, a les portes d'unes eleccions plebiscitàries, amb un Govern a punt d'afrontar una moció de confiança, amb la mirada posada en un referèndum, o amb presos polítics i sense estratègia compartida. El republicanisme no defalleix mai al carrer i aquest és el millor exemple de la seva excepcionalitat, amb l'embat del judici com a nova fita.
Confonent desig i realitat, Societat Civil Catalana celebrava dilluns que l'Assemblea Nacional Catalana havia perdut capacitat de convocatòria. Res més lluny de la realitat. L'única incògnita que reserva cada mobilització és el sentit de la performance a fer i el color de la samarreta, perquè l'èxit està garantit. Desenes i desenes de milers de persones omplen cada any els carrers de Barcelona -i de Catalunya, si s'escau- per pressionar per fer realitat la independència, i aquest cop no ha estat diferent. Els eixos, en aquest cas, eren tres: defensar el mandat de l'1-O, pressionar per implementar-lo i collar el Govern -i els partits que l'integren- per tal de seguir avançant en el moment més complex del procés.
Un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, han tenyit de color corall la Diagonal de Barcelona -i alguns dels seus carrers adjacents-, la mateixa xifra que aquest cos va donar l'any passat. I això malgrat els negres auguris que podien fer pronosticar el limitat nivell d'inscripcions fa tan sols uns dies, les divergències en el si del moviment o el radicalment diferent moment polític, havent passat d'un il·lusionador 1-O a tocar cap a un context de reivindicació del dret a decidir pactat més propi d'anteriors etapes. L'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa ha fet que, de nou, un pacte amb l'Estat estigui damunt la taula com a via per explorar, de moment -com és la tònica dels últims anys- sense possibilitats d'èxit.
Confonent desig i realitat, Societat Civil Catalana celebrava dilluns que l'Assemblea Nacional Catalana havia perdut capacitat de convocatòria. Res més lluny de la realitat. L'única incògnita que reserva cada mobilització és el sentit de la performance a fer i el color de la samarreta, perquè l'èxit està garantit. Desenes i desenes de milers de persones omplen cada any els carrers de Barcelona -i de Catalunya, si s'escau- per pressionar per fer realitat la independència, i aquest cop no ha estat diferent. Els eixos, en aquest cas, eren tres: defensar el mandat de l'1-O, pressionar per implementar-lo i collar el Govern -i els partits que l'integren- per tal de seguir avançant en el moment més complex del procés.
L'independentisme es mobilitza per fer efectiva la República i reclamar la llibertat dels presos en un moment que l'Estat ofereix un acord sobre l'autogovern
Un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, han tenyit de color corall la Diagonal de Barcelona -i alguns dels seus carrers adjacents-, la mateixa xifra que aquest cos va donar l'any passat. I això malgrat els negres auguris que podien fer pronosticar el limitat nivell d'inscripcions fa tan sols uns dies, les divergències en el si del moviment o el radicalment diferent moment polític, havent passat d'un il·lusionador 1-O a tocar cap a un context de reivindicació del dret a decidir pactat més propi d'anteriors etapes. L'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa ha fet que, de nou, un pacte amb l'Estat estigui damunt la taula com a via per explorar, de moment -com és la tònica dels últims anys- sense possibilitats d'èxit.
⬛️⬜️