A mesura que la crisi sanitària, tot i la duresa de les xifres i la incertesa sobre el futur, ha anat baixant d'intensitat i s'ha encetat la fase 1 del desconfinament, més presència comença a tenir -en públic i en privat- el debat electoral a Catalunya. Hi ha un factor decisiu que fa que el botó no el tingui el president Quim Torra, que en un escenari normal hauria de ser l'únic implicat a l'hora de signar el decret de convocatòria. Es tracta del Tribunal Suprem, on s'ha de dirimir el seu futur en el càrrec un cop inhabilitat per desobediència per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Qui més esforços ha fet aquesta setmana per desconfinar l'horitzó electoral ha estat el president d'ERC, Oriol Junqueras, que en una entrevista a Ràdio 4 va defensar que calia fixar conjuntament la data dels comicis catalans. Junqueras, en essència, no va fer res més que verbalitzar el que, en privat, dirigents republicans havien defensat les últimes setmanes. La crisi sanitària, sostenien els dirigents d'ERC, era la prioritat, però no es podia oblidar que calia fixar "data de caducitat" a la legislatura. "Bàsicament perquè de portes endins el xoc entre socis ha continuat", ressalta un dels consultats.

"Això no es podrà aguantar. I, a banda, hi ha el factor del Suprem", sosté una font governamental a NacióDigital. La reacció de JxCat a la petició de Junqueras va ser contundent -amb els consellers Miquel Buch i Meritxell Budó descartant eleccions immediates-, però al mateix temps es tem que el Suprem escurci la legislatura. Fins hi tot hi ha dirigents que alerten que la confirmació de la condemna "pot arribar al juliol". El tribunal, en tot cas, encara s'ha de pronunciar sobre el recurs del president de la Generalitat. Si el descarta, la legislatura es precipitarà cap al final.

[noticia]201893[/noticia]
Algun dels escenaris que s'han sospesat a Palau passa per principis de la tardor, entre la Diada i el tercer aniversari de l'1-O, en cas que la inhabilitació arribi al juliol. Una de les opcions que s'han plantejat és que JxCat proposi un candidat a la investidura per substituir Torra -ha tornat a escena el nom de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona-, però aquest moviment no compta amb el vistiplau d'ERC. De fet, la pròpia Madrenas esquiva aquesta possibilitat (vegeu l'entrevista concedida a NacióDigital). Els republicans, que volen més d'hora que tard els comicis, prefereixen anar a les urnes que allargar la legislatura. I la CUP, indispensable per tenir majoria, tampoc garantiria els seus suports.

En paral·lel, però, Torra insisteix que les eleccions no estan damunt la taula, i té com a prioritat encaminar les bases de la recuperació econòmica. Un dels aspectes de la crisi sanitària que ha capgirat el tauler és que el debat electoral se centrarà en la gestió. "Es parlarà de coses que la gent pugui tocar", resumeix un dirigent de JxCat, que considera que el procés "no passarà a segon terme", sinó que s'haurà de "ressituar". Després d'una legislatura que ha basculat entre el xoc -sovint simbòlic- i el diàleg amb l'Estat, els pressupostos, la sanitat i les polítiques socials tornaran a primer pla.

El ball a JxCat

Un dels motius que porten la formació de Carles Puigdemont a allunyar les eleccions és que tenen la reordenació pendent. Fonts del PDECat insisteixen, en aquest sentit, que "res ha canviat" des del 13 de març, quan es va celebrar l'última reunió a Lledoners entre David Bonvehí, president del partit, i Jordi Sànchez, líder de la Crida. La setmana prèvia al confinament, a banda, es van fer reunions en les quals hi havia presents Josep Rull i Damià Calvet, conseller de Territori, un dels aspirants a ser el candidat "efectiu" de la formació en cas que Puigdemont, des de Waterloo, vulgui ser cap de cartell.

[noticia]201920[/noticia]
Una possibilitat que, segons han admès fonts del seu entorn durant la crisi sanitària, s'ha "complicat" pel coronavirus. "Ara és més difícil vendre la seva figura, així com també la dels presos", reflexionava un alt càrrec consultat fa unes setmanes. Els aspirants que cohabiten dins del Govern -Calvet, Jordi Puigneró i Àngels Chacón-, en tot cas, mantenen obertes les possibilitats. El conseller de Territori i el de Polítiques Digitals estan actius a les xarxes durant la crisi sanitària i mantenen contacte telemàtic amb associats, de la mateixa manera que també ho fa la titular d'Empresa.

Chacón és la més propera de tots a la direcció del PDECat, i va de bracet d'un dels alcaldes que més pes han guanyat durant la crisi sanitària. Es tracta de Marc Castells, batlle d'Igualada, a qui sectors del partit veurien amb bons ulls com a candidat. Una de les possibilitats que encara no està del tot tancada, per cert, és la d'una trencadissa entre el PDECat i JxCat, com ha avisat Bonvehí en privat els últims dies. La clau de volta que desencadenarà la resolució de tots els debats, en tot cas, no és a Palau ni a Waterloo: la té el Tribunal Suprem i l'activarà quan ho consideri oportú.


[noticiadiari]2/201655[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201853[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201487[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201411[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201791[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198469[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/197029[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198064[/noticiadiari]