El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha contradit el Ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, al voltant de la seva capacitat de decidir sobre el trasllat del presos polítics a presons catalanes. Grande-Marlaska ha afirmat que veia amb bons ulls aquest apropament. El tribunal ha apuntat, en relació a la petició de mesures menys greus dintre de la seva situació penitenciària, que "no té competència per definir el centre penitenciari al qual han de seguir".

Ho ha fet durant la negativa d'una nova petició de Carme Forcadell, Oriol Junqueras i Raül Romeva en apreciar que, tot i la constitució d'un nou govern a Catalunya, persisteix el risc de reiteració delictiva i fuga".

Els tres processats demanaven la seva llibertat o, de forma subsidiària, que se'ls traslladés a presons properes. Al·legaven, segons el jutge, que la situació de Catalunya havia canviat amb el nou govern, i també posaven sobre la taula els danys patits per la seva família a causa de la distància. Pel jutge, però, la constitució del nou Govern liderat per Quim Torra a Catalunya no acredita que, si se'ls deixa en llibertat, no poguessin participar en la presa de decisions i donar suport a l'objectiu independentista. 

Pel que fa al risc de fuga, Llarena diu que amb la "proximitat legal i temporal del judici" es pot entendre que s'agreuja la "temptació" de fugar-se dels processats.

Sense competències per la decisió

El jutge del Suprem assegura en una clara interlocutòria que correspon a la Direcció General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de Justícia la "direcció, organització i inspecció" del trasllat a presons, i que aquest aspecte no és competència d'aquest tribunal.

Segons l'article 79 de la Llei orgànica general penitenciària, recorda, "el centre directiu té la competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i destí dels reclusos en els diferents establiments penitenciaris". 

A mitja tarda, pero, el Ministeri d'Interior ha tornat a insistir en que el reglament penitenciari, en el seu apartat 3, recull que Institucions Penitenciàries pot sol·licitar el trasllat, però que ho ha de traslladar al jutge i que aquest ho ha d'autoritzar en funció de si té més diligències a practicar. En aquest punt, el magistrat s'hi pot oposar. 

El ministre avala el trasllat

Fernando Grande-Marlaska, s'havia posicionat a favor del trasllat dels presos polítics a presons catalanes sempre i quan ho autoritzés Pablo Llarena. “Si en cinc o sis mesos aquesta persona no serà requerida, i sempre que hi hagi autorització del jutge, es pot avaluar un trasllat que ajudi a una vida personal i familiar més fàcil”, ha assegurat.

En declaracions a Onda Cero, Grande-Marlaska ha recordat que Institucions Penitenciàries i el Ministeri de l’Interior només decideixen directament sobre el trasllat de presos quan hi hagi sentència i aquest no és el cas d’Oriol Junqueras i la resta de líder independentistes processats i empresonats provisionalment, a l’espera de judici, pels delictes de rebel·lió, sedició o malversació.

“Quan són presos provisionals estan a disposició de l’òrgan judicial, per això estan a les presons properes on està a l’òrgan judicial perquè demà el poden citar a declarar, notificar alguna cosa personalment i no es poden fer trasllats d’un dia per l’altre”, ha argumentat.

Grande-Marlaska ha insistit en què “es podia i s’hauria d’avaluar” un trasllat a presons catalanes dels líders independentistes en presó provisional per facilitar la seva vida familiar, però sempre que el jutge faci constar que “no hi ha inconvenient”.

Les defenses de Cuixart, Junqueras, Romeva ja han presentat un escrit davant d'Institucions Penitenciàries demanat el trasllat a presons catalanes. De moment, encara no hi ha hagut resposta per part d'aquest organisme, que depèn directament del ministeri de l'interior.

Grande-Marlaska aclareix que en el cas dels presos amb sentència sí que és Institucions Penitenciàries qui pot decidir el centre on es compleix la pena però que, en el cas dels presos preventius, és el jutge qui té l'última paraula.