09
de març
de
2021, 15:35
Actualitzat:
15:36h
L'aixecament de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí no ha comportat la reactivació immediata de les euroordres per part del Tribunal Suprem. Pablo Llarena, magistrat instructor de la causa del procés, no decidirà si manté, retira o emet noves ordres de detenció fins que no sàpiga l'opinió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre set qüestions prejudicials que ja ha enviat a la instància comunitària. En funció de quina sigui la resposta, per tant, es posaran en marxa les euroordres contra Puigdemont, Comín, Ponsatí, Lluís Puig -l'extradició del qual ja va ser denegada per part de la justícia belga- i també Marta Rovira, exiliada a Suïssa.
Les qüestions prejudicials estan motivades, precisament, pel cas de Puig. El 7 de gener d'enguany, la sala d'acusació del tribunal d'apel·lació de Brussel·les va confirmar la decisió adoptada el 7 d'agost de l'any passat i va posicionar-se en contra de l'entrega de l'exconseller de Cultura. Els arguments es basaven en què l'òrgan per instruir la causa no era el Suprem, sinó un tribunal català, i que la seva entrega posava en risc els drets fonamentals de l'acusat. Llarena posa en dubte aquestes afirmacions i per això ha decidit recórrer davant del TJUE perquè es clarifiqui el terreny de joc de les euroordres, que han anat patint revesos tant a Bèlgica com a Alemanya i a Escòcia.
La interlocutòria argumenta que hi ha conseqüències "pernicioses" en el moment en què un tribunal d'un altre país de la Unió Europea (UE) posa en qüestió els motius d'una ordre de detenció que prové de l'Estat. "Això transmuta en un principi de desconfiança que només es clarifica després de l'examen de competència", assenyala Llarena. L'òrgan d'execució de l'euroordre, en aquest sentit, no pot "aplicar ni interpretar" el dret intern espanyol. A banda, el jutge indica que no només s'ha fet això, sinó que no s'ha fet de manera "adequada". També resulten "estranyes", diu Llarena, els esments de la resolució belga al Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.
Les qüestions prejudicials estan motivades, precisament, pel cas de Puig. El 7 de gener d'enguany, la sala d'acusació del tribunal d'apel·lació de Brussel·les va confirmar la decisió adoptada el 7 d'agost de l'any passat i va posicionar-se en contra de l'entrega de l'exconseller de Cultura. Els arguments es basaven en què l'òrgan per instruir la causa no era el Suprem, sinó un tribunal català, i que la seva entrega posava en risc els drets fonamentals de l'acusat. Llarena posa en dubte aquestes afirmacions i per això ha decidit recórrer davant del TJUE perquè es clarifiqui el terreny de joc de les euroordres, que han anat patint revesos tant a Bèlgica com a Alemanya i a Escòcia.
La interlocutòria argumenta que hi ha conseqüències "pernicioses" en el moment en què un tribunal d'un altre país de la Unió Europea (UE) posa en qüestió els motius d'una ordre de detenció que prové de l'Estat. "Això transmuta en un principi de desconfiança que només es clarifica després de l'examen de competència", assenyala Llarena. L'òrgan d'execució de l'euroordre, en aquest sentit, no pot "aplicar ni interpretar" el dret intern espanyol. A banda, el jutge indica que no només s'ha fet això, sinó que no s'ha fet de manera "adequada". També resulten "estranyes", diu Llarena, els esments de la resolució belga al Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.