13
d'agost
de
2018, 21:30
Actualitzat:
14
d'agost,
14:28h
Carles Puigdemont, en el debat de la qüestió de confiança del 26 de setembre del 2016, va resumir breument l'esperit de la seva proposta: "Referèndum o referèndum". El seu successor, Quim Torra, ha parafrasejat aquesta sentència en l'acte d'homenatge a la batalla de Talamanca: "Llibertat o llibertat". Es referia a la necessitat de fer "sacrificis" i d'anar "fins a les últimes conseqüències" per seguir endavant amb el mandat de l'1-O i per desplegar la "declaració política" de la independència del 27-O.
L'acte ha comptat amb la presència virtual de Puigdemont, que ha apel·lat a l'esperit de "resiliència" dels catalans per aconseguir els objectius. Tots dos dirigents dissenyen una tardor d'alt voltatge: a la conferència que Torra farà els primers dies de setembre s'hi sumarà la posada en marxa del Consell de la República, amb seu a Waterloo, i l'arrencada de la Crida Nacional per la República. Tot plegat serà el preludi de l'inici del judici contra la cúpula del procés al Tribunal Suprem, una circustància que -interpreten a Palau- pot fer que el grau de mobilització del sobiranisme torni als nivells de la tardor passada.
Torra, en aquest sentit, fa setmanes que avisa que en els propers mesos caldran "sacrificis" per fer efectiva la República. En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el president va avançar que en la conferència del setembre demanarà a la ciutadania "organització i preparació" per defensar la independència quan arribi "el moment" -encara no concretat- de materialitzar-la. El discurs de l'entorn de la Generalitat indica que cal crear les condicions per impulsar "un nou 1-O", per bé que no té per què ser un referèndum. Malgrat això, l'aposta per la consulta pactada es manté vigent.
Malgrat aquesta mà estesa sobre el referèndum acordat, que l'independentisme només va deixar de banda l'octubre passat, el govern espanyol no està disposat a dialogar. Així ho van constatar a Palau en la reunió de la comissió bilateral de fa dues setmanes, en la qual la ministra Meritxell Batet ja els va fer saber que no calia investigar gaire per conèixer la posició de la Moncloa. L'independentisme, en tot cas, debatrà a partir del mes de setembre -possiblement en una reunió de la mesa de partits i entitats- quina és la millor estratègia per desplegar una República proclamada però que no es va posar en pràctica.
"Si no som lliures, no som res", ha destacat Torra, acompanyat d'una sèrie de soldats vestits per commemorar la batalla de Talamanca, que es va lliurar entre els dies 13 i 14 d'agost entre les tropes catalanes i les de Felip V. Cada any, per aquestes dates, s'hi desplacen representants polítics per commemorar l'efemèride, de la qual l'exèrcit del país en va sortir victories. En aquest cas, el president de la Generalitat ha estat acompanyat per Elisenda Paluzie, màxima dirigent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i per dos membres de la mesa del Parlament: Josep Costa, vicepresident primer, i Adriana Delgado.
Suport davant la querella
Torra ha volgut fer costat públicament a Costa i a Delgado, contra els quals Ciutadans ha presentat una querella criminal per prevaricació arran d'haver autoritzat la tramitació d'una moció de la CUP que pretenia refermar la declaració del 9-N del 2015. En aquest sentit, ha aprofitat per mostrar el seu suport i rebutjar la querella que s'ha presentat contra la mesa del parlament "per autoritzar el debat polític", un fet, que ha afegit "no pot passar". "Un Parlament està per parlar, discutir i votar", ha recalcat el dirigent de JxCat.
La demanda, presentada divendres davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), està especialment dirigida contra el president del Parlament, Roger Torrent. Ciutadans pretén redoblar el xoc judicial contra l'independentisme en un moment en què Pedro Sánchez, instal·lat a la Moncloa després de la moció de censura, vol evitar que s'obrin més vies als tribunals. A la seva dreta, observa com el partit taronja i el PP de Pablo Casado competeixen per veure qui és més bel·ligerant contra el Govern, que traça una tardor candidata a posar en risc l'estabilitat del PSOE al Congrés dels Diputats.
L'acte ha comptat amb la presència virtual de Puigdemont, que ha apel·lat a l'esperit de "resiliència" dels catalans per aconseguir els objectius. Tots dos dirigents dissenyen una tardor d'alt voltatge: a la conferència que Torra farà els primers dies de setembre s'hi sumarà la posada en marxa del Consell de la República, amb seu a Waterloo, i l'arrencada de la Crida Nacional per la República. Tot plegat serà el preludi de l'inici del judici contra la cúpula del procés al Tribunal Suprem, una circustància que -interpreten a Palau- pot fer que el grau de mobilització del sobiranisme torni als nivells de la tardor passada.
Torra, en aquest sentit, fa setmanes que avisa que en els propers mesos caldran "sacrificis" per fer efectiva la República. En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el president va avançar que en la conferència del setembre demanarà a la ciutadania "organització i preparació" per defensar la independència quan arribi "el moment" -encara no concretat- de materialitzar-la. El discurs de l'entorn de la Generalitat indica que cal crear les condicions per impulsar "un nou 1-O", per bé que no té per què ser un referèndum. Malgrat això, l'aposta per la consulta pactada es manté vigent.
Torra insisteix en el caràcter polític de la declaració d'independència del 27-O i manté que a partir de la tardor caldrà jugar-se-la de nou
Malgrat aquesta mà estesa sobre el referèndum acordat, que l'independentisme només va deixar de banda l'octubre passat, el govern espanyol no està disposat a dialogar. Així ho van constatar a Palau en la reunió de la comissió bilateral de fa dues setmanes, en la qual la ministra Meritxell Batet ja els va fer saber que no calia investigar gaire per conèixer la posició de la Moncloa. L'independentisme, en tot cas, debatrà a partir del mes de setembre -possiblement en una reunió de la mesa de partits i entitats- quina és la millor estratègia per desplegar una República proclamada però que no es va posar en pràctica.
"Si no som lliures, no som res", ha destacat Torra, acompanyat d'una sèrie de soldats vestits per commemorar la batalla de Talamanca, que es va lliurar entre els dies 13 i 14 d'agost entre les tropes catalanes i les de Felip V. Cada any, per aquestes dates, s'hi desplacen representants polítics per commemorar l'efemèride, de la qual l'exèrcit del país en va sortir victories. En aquest cas, el president de la Generalitat ha estat acompanyat per Elisenda Paluzie, màxima dirigent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i per dos membres de la mesa del Parlament: Josep Costa, vicepresident primer, i Adriana Delgado.
Suport davant la querella
Torra ha volgut fer costat públicament a Costa i a Delgado, contra els quals Ciutadans ha presentat una querella criminal per prevaricació arran d'haver autoritzat la tramitació d'una moció de la CUP que pretenia refermar la declaració del 9-N del 2015. En aquest sentit, ha aprofitat per mostrar el seu suport i rebutjar la querella que s'ha presentat contra la mesa del parlament "per autoritzar el debat polític", un fet, que ha afegit "no pot passar". "Un Parlament està per parlar, discutir i votar", ha recalcat el dirigent de JxCat.
La demanda, presentada divendres davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), està especialment dirigida contra el president del Parlament, Roger Torrent. Ciutadans pretén redoblar el xoc judicial contra l'independentisme en un moment en què Pedro Sánchez, instal·lat a la Moncloa després de la moció de censura, vol evitar que s'obrin més vies als tribunals. A la seva dreta, observa com el partit taronja i el PP de Pablo Casado competeixen per veure qui és més bel·ligerant contra el Govern, que traça una tardor candidata a posar en risc l'estabilitat del PSOE al Congrés dels Diputats.