La conya de la llista unitària encara cueja. Caldrà veure si algun dia és necessària, potser si algun dia engarjolen el president per haver posat urnes de cartró.  De fet, molts la veuen el millor mur de contenció de la veritable llista unitària que existeix: l'espanyola.

L'Estat sí que ha bastit una llista unitària, monolítica i contundent contra el procés sobiranista. Miris qui miris tots pensen el mateix sobre el procés.  Els partits i els sindicats de matriu espanyola,  la Moncloa,  la Fiscalia, la lliga professional de Futbol, el Consell d'Estat, la Judicatura, els mitjans de Madrid o la premsa regionalista, la monarquia, les associacions empresarials, les companyies amarades de BOE, el Patronat del Museu del Prado o el Consejo de Seguridad  Nuclear  coincideixen amb la mateixa passió en considerar que Catalunya no és ni una comunitat políticament irrellevant. N'estan convençuts i, a més, en fan una bandera amb un discurs desagradable, maldestre, cridaner, insultant i gratuïtament maleducat. 

Davant d'aquesta insistència d'un unionisme que no perd ni un segon en preparar arguments del no, es pot entendre millor l'estratègia independentista. La llista col·lectiva espanyola topa amb la intel·ligència col·lectiva de l'independentisme que utilitza diversos matisos per defensar les seves posicions i no considera els espanyols adversaris només pel fet de ser-ho. Ara, a l'independentisme tothom hi aporta col·lectivament les seves forces i els seus arguments contraposats per defensar un anhel polític legítim expressat sense l'estridència de l'unionisme polític i mediàtic. La intel·ligència col·lectiva sempre és més efectiva que l'unitarisme del poder controlat només per la passió i el Codi Penal.