Tenim el perill d'acabar xalats tots plegats. Més xalats, si ho volen. Des de l'Estatut i sobretot els darrers mesos, d'ençà que Esquerra va deixar plantat el president i la CUP a la taula de preparació del 9-N, llavors ja "nou 9-N". Des de llavors que tot s'ha accelerat. Hem viscut propostes de llistes de tots colors, de totes mides i amb tots els noms possibles per anar cap al 27-S. Un extraterrestre podria pensar, fins i tot, que tot plegat és per marejar la perdiu. Per tenir excuses per quan tot plegat acabi en res. O que els partits mai han tingut la necessitat d'anar a barraca. Però sembla ara que els partits comencen a posar fil a l'agulla d'una llista unitària. No hi tenen massa més remei si volen guanyar i no acabar sobrepassats per la societat civil. A la llarga, els partits hi guanyaran, com sempre.

Cal passar a un segon pla força mesos. Serà l'única manera de trencar estructures polítiques caduques tant a CDC com a Esquerra. Els convergents, després de treure's de sobre Unió, necessiten ara fer neteja de quadres a nivell nacional i territorial. Foc nou. I només un cataclisme d'aquests permet fer una transició ordenada, com agrada a la gent d'ordre. Sense estirabots. Per treure's de sobre els Poblets i companyia per deixar pas a una generació de patriotes, ja emocionalment deslligats, tot i que respectuosos, amb el pujolisme i molt preparats. Però Esquerra també necessita un foc nou. A Calàbria, hi manen els mateixos que quan hi havia el ripollès Joan Puigcercós. Han trobat un home de cara a la galeria però les inèrcies varien poc.

Una llista sense polítics, ara per ara, és millor per als polítics que per al país. Malgrat que les estructures dels dos partits independentistes majoritaris estiguin corcades, els quadres potables que es perdran en fer aquesta llista "sense polítics" deixaran llistes sense força política. Però és culpa seva. No han volgut fer mai foc nou i ara, la societat civil, els hi obligarà. L'obligació els ajudarà a tornar a començar i en sortiran reforçats ells. Però no el país. Anirem a fer la independència amb un Parlament sense polítics. Amb en Lluís Llach i en Joel Joan. No els hem obligat abans a fer neteja i ara no tenim partits de veritat per fer la independència. La llista unitària és la constatació més clara del col·lapse del sistema polític català. Ara o mai.