L'independentisme català no presentarà una candidatura unitària a les eleccions del 20-N, però sí una llista única. Cal retenir aquesta dada a l'hora d'afrontar una campanya electoral que -almenys des de l'àmbit del catalanisme polític- es presenta més nítida que mai. D'una banda, Josep Antoni Duran Lleida, en representació de l'autonomisme clàssic que espera arribar al màxims d'acords possibles amb el pròxim govern espanyol. De l'altra, Alfred Bosch, que simbolitza la via del catalanisme que no perdrà el temps intentant negociar amb Rajoy o Rubalcaba.

El cas és que CiU i PSC repeteixen els mateixos candidats i una oferta política aproximada. I el PP català també, amb l'única novetat que Jorge Fernández Díaz passa del segon lloc al primer. Un escenari increïblement immòbil tenint en compte que el país de fa quatre anys no s'assembla gens al d'ara.

Veurem què passa en tots els àmbits en un context -el català, no pas l'espanyol- políticament del tot incert. I, ben mirat, almenys aquesta vegada no ens prometran 400 euros si votem PSOE ni el dentista de franc si ens decidim pel PP.