28
de maig
de
2019
Actualitzat:
11
de juliol,
16:37h
El Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides, que depèn de la seva Oficina de Drets Humans, demana l'alliberament immediat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez. Així ho van avançar fonts jurídiques a NacióDigital aquest dimarts. Una victòria jurídica en tota regla.
El grup treball demana -en un escrit de 19 pàgines que va traslladar a l'estat espanyol el passat 27 de maig- l'alliberament dels presos, i fins i tot afirma que se'ls hauria d'indemnitzar econòmicament per haver-los privat de llibertat quan encara no hi ha sentència i no tenen responsabilitats executives. També insta l'Estat a fer una investigació "exhaustiva i independent".
En aquest sentit, el Grup de Treball ha considerat arbitrària la privació de llibertat, ja que aquesta està destinada a "reprimir membres de grups polítics per silenciar el seu reclam en favor de l'autodeterminació". La detenció de Cuixart, Sànchez i Junqueras, cita el document, es va fer a partir "d'accions concertades de l'aparell nacional de procuració de justícia", i va comptar amb el "recolzament polític públic" d'alts funcionaris del govern espanyol, fins i tot a través de pronunciaments. De fet, remarca com l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría va felicitar fins a tres vegades el llavors president, Mariano Rajoy, per "tenir èxit al decapitar i liderar els líders independentistes".
El prestigiós advocat britànic expert en dret internacional i drets humans Ben Emmerson va presentar el febrer del 2018 en nom dels tres presos (Joaquim Forn va rebutjar sumar-s'hi malgrat que també estava privat de llibertat) una comunicació al grup de treball perquè confirmés o no si la situació de presó preventiva vulnerava drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. I la resposta és que sí.
Dictamen contundent amb Espanya
El dictamen del grup, que presideix l'expert en drets humans mexicà José Guevara Bermúdez és, segons aquestes mateixes fonts, "molt dur amb Espanya" i en concret amb el Ministeri d'Exteriors, que dirigeix encara Josep Borrell. Concretament, destaca que Junqueras i els Jordis van ser "acusats per sedició en relació a la protesta social i pacífica del 20 i 21 de setembre del 2017" i per un referèndum que "està permès a Espanya".
La detenció de Cuixart, Sànchez i Junqueras es va fer "en detriment dels principis d'igualtat dels éssers humans", en detriment dels articles 2 de la Declaració Universal i 3 del Pacte de les Nacions Unides.
Per això, ara demana al govern espanyol que li proporcioni informació sobre les mesures de seguiment adoptades respecte de les recomanacions que es fan. En primer lloc, si s'han posat en llibertat els presos polítics, si s'han concedit indemnitzacions, si s'ha investigat la violació de drets humans, si s'han aprovar esmenes legislatives o s'han realitzat modificacions per harmonitzar les lleis, entre altres mesures.
El Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària és una entitat vinculada a l'ONU, formada per experts independents sobre drets humans, que estudia casos de possibles violacions de la normativa internacional. Concretament, investiga situacions d'arrestos i detencions arbitràries per part d'estats. El grup es va establir com un procediment especial l'any 1991 dins l'àmbit de competència del Consell de Drets Humans de Nacions Unides. Malgrat que no és vinculant en les seves resolucions, emet informes de referència per als governs sobre el compliment del dret internacional.
Un Grup que presidia Carmena
Actualment està format per cinc membres i el presideix Guevara Bermúdez, en representació de Mèxic. L'equip, que no es renovarà fins el 2020, el completen Leigh Toomey (Austràlia), Elina Steinerte (Letònia), Seong-Phil Hong (Corea del Sud) i Sètondji Adjovi (Benín). En representació d'Espanya, Manuela Carmena en va ser la presidenta entre 2003 i 2009.
En els últims anys, Nacions Unides ha fet 245 resolucions d'aquest tipus: dues dins de la Unió Europea, qüestionant situacions de presó d'activistes polítics, entre les quals un cas de França i un altre de Polònia. En tots, després de la resolució aquests països van deixar els presos en llibertat. Per altra banda, el 2015 tant el PP com el PSOE van votar a favor de l'aplicació d'una resolució de Nacions Unides sobre una detenció arbitrària a Veneçuela.
Vulneració de drets fonamentals
Segons l'escrit d'Emmerson al Grup, tant la llibertat d'expressió, com el dret a la manifestació i a la participació havien estat clarament vulnerats. Així mateix, se situava els dirigents independentistes dins d'un "moviment polític pacífic", i es denunciava que eren a la presó "per les seves idees polítiques". Davant d'aquesta situació, denunciava Emmerson, l'estat espanyol "no està actuant com qualsevol país democràtic d'Europa" i està "infringint principis democràtics".
Emmerson va defensar també que a Escòcia es va celebrar un referèndum sobre la independència que va ser acceptat pel govern del Regne Unit "enlloc d'empresonar tota la direcció del SNP". A més, va esgrimir que els delictes de rebel·lió i sedició són "càrrecs criminals insostenibles" si es té en compte l'acció "pacífica" dels dirigents independentistes.
25 anys litigant davant de tribunals internacionals
Al currículum d'Emmerson, que acumula 25 anys d'experiència litigant davant tribunals internacionals, consta que va ser l'advocat de Maria Litvinenko, la dona de l'exagent rus Alexander Litvinenko mort l'any 2000 després de ser enverinat. També va liderar la defensa de Moazzam Begg, ciutadà britànic empresonat a Guantánamo durant 6 mesos acusat de terrorisme a la guerra civil de Síria. També va ser un dels relators de les Nacions Unides que va advertir el govern espanyol per la llei mordassa l'any 2015.
(Notícia publicada el 28 de maig de 2019, i actualitzada i ampliada el 29 de maig)
El grup treball demana -en un escrit de 19 pàgines que va traslladar a l'estat espanyol el passat 27 de maig- l'alliberament dels presos, i fins i tot afirma que se'ls hauria d'indemnitzar econòmicament per haver-los privat de llibertat quan encara no hi ha sentència i no tenen responsabilitats executives. També insta l'Estat a fer una investigació "exhaustiva i independent".
En aquest sentit, el Grup de Treball ha considerat arbitrària la privació de llibertat, ja que aquesta està destinada a "reprimir membres de grups polítics per silenciar el seu reclam en favor de l'autodeterminació". La detenció de Cuixart, Sànchez i Junqueras, cita el document, es va fer a partir "d'accions concertades de l'aparell nacional de procuració de justícia", i va comptar amb el "recolzament polític públic" d'alts funcionaris del govern espanyol, fins i tot a través de pronunciaments. De fet, remarca com l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría va felicitar fins a tres vegades el llavors president, Mariano Rajoy, per "tenir èxit al decapitar i liderar els líders independentistes".
El prestigiós advocat britànic expert en dret internacional i drets humans Ben Emmerson va presentar el febrer del 2018 en nom dels tres presos (Joaquim Forn va rebutjar sumar-s'hi malgrat que també estava privat de llibertat) una comunicació al grup de treball perquè confirmés o no si la situació de presó preventiva vulnerava drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. I la resposta és que sí.
Dictamen contundent amb Espanya
El dictamen del grup, que presideix l'expert en drets humans mexicà José Guevara Bermúdez és, segons aquestes mateixes fonts, "molt dur amb Espanya" i en concret amb el Ministeri d'Exteriors, que dirigeix encara Josep Borrell. Concretament, destaca que Junqueras i els Jordis van ser "acusats per sedició en relació a la protesta social i pacífica del 20 i 21 de setembre del 2017" i per un referèndum que "està permès a Espanya".
El dictamen és, segons fonts jurídiques, "molt dur amb Espanya", i en concret amb el Ministeri d'Exteriors
La detenció de Cuixart, Sànchez i Junqueras es va fer "en detriment dels principis d'igualtat dels éssers humans", en detriment dels articles 2 de la Declaració Universal i 3 del Pacte de les Nacions Unides.
Per això, ara demana al govern espanyol que li proporcioni informació sobre les mesures de seguiment adoptades respecte de les recomanacions que es fan. En primer lloc, si s'han posat en llibertat els presos polítics, si s'han concedit indemnitzacions, si s'ha investigat la violació de drets humans, si s'han aprovar esmenes legislatives o s'han realitzat modificacions per harmonitzar les lleis, entre altres mesures.
El Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària és una entitat vinculada a l'ONU, formada per experts independents sobre drets humans, que estudia casos de possibles violacions de la normativa internacional. Concretament, investiga situacions d'arrestos i detencions arbitràries per part d'estats. El grup es va establir com un procediment especial l'any 1991 dins l'àmbit de competència del Consell de Drets Humans de Nacions Unides. Malgrat que no és vinculant en les seves resolucions, emet informes de referència per als governs sobre el compliment del dret internacional.
Un Grup que presidia Carmena
Actualment està format per cinc membres i el presideix Guevara Bermúdez, en representació de Mèxic. L'equip, que no es renovarà fins el 2020, el completen Leigh Toomey (Austràlia), Elina Steinerte (Letònia), Seong-Phil Hong (Corea del Sud) i Sètondji Adjovi (Benín). En representació d'Espanya, Manuela Carmena en va ser la presidenta entre 2003 i 2009.
En els últims anys, Nacions Unides ha fet 245 resolucions d'aquest tipus: dues dins de la Unió Europea, qüestionant situacions de presó d'activistes polítics, entre les quals un cas de França i un altre de Polònia. En tots, després de la resolució aquests països van deixar els presos en llibertat. Per altra banda, el 2015 tant el PP com el PSOE van votar a favor de l'aplicació d'una resolució de Nacions Unides sobre una detenció arbitrària a Veneçuela.
Vulneració de drets fonamentals
Segons l'escrit d'Emmerson al Grup, tant la llibertat d'expressió, com el dret a la manifestació i a la participació havien estat clarament vulnerats. Així mateix, se situava els dirigents independentistes dins d'un "moviment polític pacífic", i es denunciava que eren a la presó "per les seves idees polítiques". Davant d'aquesta situació, denunciava Emmerson, l'estat espanyol "no està actuant com qualsevol país democràtic d'Europa" i està "infringint principis democràtics".
Ben Emmerson denunciava que la presó preventiva vulnerava diversos drets i llibertats fonamentals i situava l'independentisme dins d'un "moviment polític pacífic"
Emmerson va defensar també que a Escòcia es va celebrar un referèndum sobre la independència que va ser acceptat pel govern del Regne Unit "enlloc d'empresonar tota la direcció del SNP". A més, va esgrimir que els delictes de rebel·lió i sedició són "càrrecs criminals insostenibles" si es té en compte l'acció "pacífica" dels dirigents independentistes.
25 anys litigant davant de tribunals internacionals
Al currículum d'Emmerson, que acumula 25 anys d'experiència litigant davant tribunals internacionals, consta que va ser l'advocat de Maria Litvinenko, la dona de l'exagent rus Alexander Litvinenko mort l'any 2000 després de ser enverinat. També va liderar la defensa de Moazzam Begg, ciutadà britànic empresonat a Guantánamo durant 6 mesos acusat de terrorisme a la guerra civil de Síria. També va ser un dels relators de les Nacions Unides que va advertir el govern espanyol per la llei mordassa l'any 2015.
PRESIDENT MEXICÀ José Guevara Bermúdez, president del Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de Nacions Unides, acumula una àmplia experiència teòrico-pràctica en l'àmbit dels drets humans i el dret penal internacional. Autor de nombroses publicacions, ha impartit també diverses conferències en universitats de Mèxic. Va dirigir el programa de drets humans a la Universitat Iberoamericana, i ha treballat pel Ministeri d'Afers Exteriors del seu país, així com dins de la Unitat de Drets Humans del Ministeri d'Interior. També ha estat responsable de la missió mexicana a l'Oficina de Nacions Unides a Ginebra.
(Notícia publicada el 28 de maig de 2019, i actualitzada i ampliada el 29 de maig)
Document de l'ONU contra la presó de Junqueras i els "Jordis" by naciodigital on Scribd