La defenestració de Mariano Rajoy i l’ascens de Pedro Sánchez pot obrir un nou temps en la relació entre el PSOE, ERC i PDECat amb efectes al Congrés i al Parlament de Catalunya. Sánchez, el president més dèbil de la democràcia espanyola, arriba a La Moncloa amb el suport garantit de només 84 diputats i una aliança instrumental amb el PNB i els independentistes catalans que li ha servit per fer fora Rajoy de la presidència, però que ara haurà d’apuntalar amb gestos concrets.

[blockquote]Sánchez arriba a La Moncloa amb una aliança instrumental amb el PNB i els independentistes catalans que ara haurà d’apuntalar amb gestos concrets[/blockquote]
“És l’hora de la política”, deia aquest divendres un diputat independentista al pati del Congrés, conscient també del perill que tot plegat esdevingui un miratge. Els temps han fet que la seva presa de possessió hagi coincidit amb la dels nous consellers del govern de Joaquim Torra i, per tant, amb l’aixecament del 155. Un tauler nou (sense Rajoy ni Puigdemont, Sáenz de Santamaría ni Junqueras) on totes les parts hauran de jugar amb tacte perquè l’abast de les demandes i de la gesticulació no esberli l’invent.

Malgrat la por inicial a fer el pas de la mà d’un dels signants del 155, les forces independentistes han vist una oportunitat per esvair en una sola operació tres malsons que han acompanyat aquest últim tram del procés: l’escalada en la judicialització del conflicte, el bloqueig del diàleg, i la progressió imparable d’Albert Rivera, que en només 48 hores ha passat de ser el relleu indiscutible de Mariano Rajoy a una trista rèplica del barrufet rondinaire. La justícia poètica ha fet que dos dels impulsors del 155 hagin acabat arraconats. Rajoy, defenestrat, Rivera, fora de focus. I que el tercer, el mateix Sánchez, estigui a la seva mercè per sobreviure mentre no convoca eleccions. ERC i PDEcat tenen el seu abast donar, quan ho considerin oportú, el cop de peu al castell de sorra de Sánchez, alhora que saben que l’alineació dels planetes els serveix una oportunitat d’or.

[blockquote]Malgrat la por inicial a fer el pas de la mà d’un dels signants del 155, les forces independentistes han vist una oportunitat per esvair en una sola operació tres malsons[/blockquote]
Sánchez haurà d’aclarir ara els termes en què vol establir aquesta relació amb les forces independentistes i si vol portar-la més enllà de les apel·lacions al “diàleg” que va fer durant el debat de la moció de censura. El líder del PSOE actua sota l’estricta vigilància de bona part dels seus barons i amb el marcatge de PP i Cs, que ja l’acusen d’haver venut la defensa de la unitat d’Espanya a canvi dels bonsais de La Moncloa. Donarà les primeres pistes amb l’elecció dels noms del PSC que ocuparan el seu gabinet (no és el mateix Batet que Borrell), amb la concreció o no de la reunió que li ha demanat el president de la Generalitat, Quim Torra, i amb el nomenament del nou fiscal general de l’Estat, la persona que té la batuta per rebaixar, o no, el voltatge que reben els presos.

També en la resposta a les peticions d’acostament de presos com la que aquest divendres li va fer des del pati del Congrés l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la derogació del decret que el govern de Mariano Rajoy va aprovar per facilitar la marxa de les empreses de Catalunya i l’aixecament de la intervenció econòmica de la Generalitat que Cristóbal Montoro pretenia mantenir viva malgrat la desaparició del 155.

L’aposta d’uns i altres té riscos evidents. Per a l’independentisme, haver fet president del govern espanyol el mateix personatge que va titllar ara fa 10 dies de “racista” Quim Torra. Un polític volàtil que ja ha demostrat la seva capacitat de sincronitzar les ones hertzianes de Ciutadans quan les enquestes i la conjuntura política li ho demanen. Amb el BOE a la mà, Sánchez pot apel·lar al sentit d’Estat dels vells aliats del 155 per contenir Catalunya mentre construeix la seva candidatura a les eleccions generals. Per al líder del PSOE, en canvi, el risc va de la mà d’una escalada del conflicte a Catalunya que proporcioni munició a Ciutadans, i del sabotatge dels seus barons, que jan demostrat en diverses ocasions una aversió atàvica als acords amb el catalanisme.

[blockquote]L’aposta d’uns i altres té riscos evidents. Per a l’independentisme, haver fet president del govern espanyol el personatge que va titllar fa 10 dies de “racista” Quim Torra[/blockquote]
Les incògnites s’esvairan en qüestió de setmanes. Carles Campuzano afirmava dijous des de la tribuna d’oradors que la moció de censura era la demostració que “No es pot governar contra Catalunya". Malgrat les perills, Sánchez té la possibilitat de desplegar una autèntica política d’Estat fent passos en la solució del conflicte. Una oportunitat que li arriba en un moment propici, amb Ciutadans perdut en la seva radicalitat i el PP noquejat. I és que el nou president té també a la seva mà en retorn de l’Estat espanyol als estàndards democràtics europeus.