La trajectòria d'Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942-2018) ha combinat, com passa poques vegades, una tasca intel·lectual rellevant amb un destacat activisme polític i social, i en els dos àmbits ha tingut una gran incidència. Eva Serra ha estat una historiadora destacada, especialitzada en l'estructura econòmica de la Catalunya moderna. La seva tesi de llicenciatura, el 1967, va ser sobre Els cereals a la Barcelona del segle XIV. Seria un primer pas en una recerca en què va excel·lir i que donaria un altre fruit, deu anys més tard, amb la seva tesi doctoral, La societat rural catalana del segle XVII. Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental (1590-1729). En el camp de la història, va publicar també obres divulgatives emblemàtiques, com la seva La Guerra dels Segadors.

Una pancarta, delicte de sedició

Vinculada al Front Nacional de Catalunya i més tard al PSAN, militant d'Independentistes dels Països Catalans i amb posterioritat a l'AUP, un dels bressols de la CUP, Eva Serra sempre va estar al seu lloc. Va ser detinguda en diverses ocasions, acusada de vinculació amb organitzacions armades, fossin ETA p-m o Terra Lliure. Mai va ser condemnada, però va conèixer la direcció general de Seguretat i les presons espanyoles.

El desembre de 1981, va ser, junt amb la seva germana Blanca, Carles Castellanos i altres independentistes, detinguda i empresonada a Madrid. Va ser alliberada però va tornar a ser detinguda, el 18 de març de 1982. El seu delicte va ser dur una pancarta amb el lema "Independència" en una manifestació contra la LOAPA, la llei uniformitzadora que van aprovar junts UCD i el PSOE.

Serra va ser acusada del delicte de sedició i va haver de respondre davant de l'Audiència Nacional. El governador civil de Barcelona en aquells mesos era un polític conegut, Jorge Fernández Díaz. Hi va haver una àmplia mobilització en favor de la llibertat dels detinguts i van sortir finalment el 23 d'abril. Sempre, fins al final, va ser present en les mobilitzacions de l'esquerra independentista.
 
La història que ajuda a pensar

Eva Serra mai va ser una investigadora tancada en els arxius i desvinculada de la realitat social. Ans el contrari, definia la tasca de l'historiador com "ensenyar a pensar des de la reflexió concreta de les societats humanes en el passat i en la seva evolució". Això la va portar a una tasca continuada i coherent de combat, des de l'esquerra independentista, primer contra el franquisme i sempre en defensa dels drets nacionals i socials, des del feminisme a l'alliberament nacional.