Diumenge, en un racó de l'última pàgina dedicada a la política espanyola, el diari El País explicava que el Parlament de Catalunya podria aprovar el mes que ve la demanda d'un sistema fiscal "molt similar al privilegiat concert econòmic del País Basc i Navarra". El més indicatiu, però, és que el diari global en espanyol considerava que aquesta exigència es limitarà a convertir-se en un problema per al PSOE i això només en el supòsit que el PSC acabi entrant en l'acord.

A Madrid ningú no es pren seriosament ni el Govern català, ni el Parlament ni els partits que el conformen. Se'ls escapa la sobirania per dalt i ni els passa pel cap perdre el control dels recursos que poden arreplegar per sota. No és rellevant si el govern està en mans del PP o el PSOE. Tampoc qui s'ha quedat a l'oposició. De fet, ni tan sols hi haurà resposta negativa perquè no hi haurà debat.

Tot i així, el Parlament ha de fer la seva feina i els partits catalans han de buscar l'acord intern. El procés ha de ser rigorós, democràtic, raonat i molt visible Catalunya endins i Europa enllà. I, d'aquí a pocs mesos, extreure les conclusions òbvies del cop de porta. O això, o esperar cent anys més.