Sé que costa ser optimista i a més, en general, el catalanisme no s'ho pot permetre. Però crec que el cas de l'ultimàtum del TSJC acabarà amb una derrota estrepitosa de l'Estat, que haurà de buscar una sortida més o menys dissimulada per recular. L'amenaça, escrita i amb termini temporal, se l'hauran de ficar per aquell lloc que ens buscaven a nosaltres.
Això serà així per diverses raons. La principal és que l'opinió pública catalana no acceptaria mai que el Govern renunciés a la immersió lingüística, i això inclou específicament la totalitat dels votants de CiU. A més, la sentència afecta la feina i la voluntat dels mestres d'aquest país, un cos en el qual es pot confiar. O sigui que ni es donarà l'ordre ni, si es fes, fóra obeïda. Almenys majoritàriament.
I, finalment, el magma PP-PSOE no té cap força moral a Catalunya. De fet, són idèntics en perversió política i, amb la reforma constitucional, han deixat al descobert l'escassa qualitat de la democràcia espanyola. Ahir ho va definir Alfonso Guerra: tots dos fan el mateix, la diferència és que a uns els agrada més que als altres. I contra Catalunya, ni això.
ARA A PORTADA
Publicat el
04 de setembre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
«Una batalla existencial»: Francesc-Marc Álvaro dissecciona el Minotaure de l'Estat a les portes del 29-N
-
Política
ERC retalla distàncies amb el PSC i el PP resisteix el creixement de Vox, segons l'«ABC»
-
Política
Feijóo demana per escrit la mà d'Abascal: 15 mesures per tenir-ho clar
-
Política
El DAFO d'ERC el 29-N: entre l'efecte Rufián i ser víctima del vot útil
-
Política
L'advocada de Koldo García renuncia a defensar-lo per «raons professionals»
-
Política
Els compromisos del PP el 29-N: adeu al català al Congrés, més castellà a l'escola i més Espanya a Catalunya
