Sé que costa ser optimista i a més, en general, el catalanisme no s'ho pot permetre. Però crec que el cas de l'ultimàtum del TSJC acabarà amb una derrota estrepitosa de l'Estat, que haurà de buscar una sortida més o menys dissimulada per recular. L'amenaça, escrita i amb termini temporal, se l'hauran de ficar per aquell lloc que ens buscaven a nosaltres.

Això serà així per diverses raons. La principal és que l'opinió pública catalana no acceptaria mai que el Govern renunciés a la immersió lingüística, i això inclou específicament la totalitat dels votants de CiU. A més, la sentència afecta la feina i la voluntat dels mestres d'aquest país, un cos en el qual es pot confiar. O sigui que ni es donarà l'ordre ni, si es fes, fóra obeïda. Almenys majoritàriament.

I, finalment, el magma PP-PSOE no té cap força moral a Catalunya. De fet, són idèntics en perversió política i, amb la reforma constitucional, han deixat al descobert l'escassa qualitat de la democràcia espanyola. Ahir ho va definir Alfonso Guerra: tots dos fan el mateix, la diferència és que a uns els agrada més que als altres. I contra Catalunya, ni això.