Madrid juga i perd

Política

ARA A PORTADA

Societat Grans súpers a dins de mercats municipals: així s'estén (i es paga) el model a Barcelona David Cobo | Ànnia Monreal
Societat Els supermercats grans també creixen a Barcelona: se n'han obert 141 en 10 anys Ànnia Monreal | David Cobo
Política «Hem de recuperar una etiqueta com la del catalanisme» Pep Martí i Vallverdú
Societat «Les elits encara pensen que la recerca és finançament, quan és talent i regulació» Pep Martí i Vallverdú
Economia «El que volem veure és el pla d'infraestructures que prepara el Govern» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 04 de setembre de 2011 a les 21:59

Sé que costa ser optimista i a més, en general, el catalanisme no s'ho pot permetre. Però crec que el cas de l'ultimàtum del TSJC acabarà amb una derrota estrepitosa de l'Estat, que haurà de buscar una sortida més o menys dissimulada per recular. L'amenaça, escrita i amb termini temporal, se l'hauran de ficar per aquell lloc que ens buscaven a nosaltres.

Això serà així per diverses raons. La principal és que l'opinió pública catalana no acceptaria mai que el Govern renunciés a la immersió lingüística, i això inclou específicament la totalitat dels votants de CiU. A més, la sentència afecta la feina i la voluntat dels mestres d'aquest país, un cos en el qual es pot confiar. O sigui que ni es donarà l'ordre ni, si es fes, fóra obeïda. Almenys majoritàriament.

I, finalment, el magma PP-PSOE no té cap força moral a Catalunya. De fet, són idèntics en perversió política i, amb la reforma constitucional, han deixat al descobert l'escassa qualitat de la democràcia espanyola. Ahir ho va definir Alfonso Guerra: tots dos fan el mateix, la diferència és que a uns els agrada més que als altres. I contra Catalunya, ni això.

Escull Nació com la teva font preferida de Google