Un polític que aguanta trenta anys en primera línia és un personatge excepcional, i qui no ho vulgui veure s'equivoca. I cal dir, a més, que Josep Antoni Duran Lleida no s'ha mogut ni un mil·límetre del que defensava en èpoques de la UCD. De fet, no li ha importat gaire l'evolució del catalanisme social en aquestes últimes dues dècades, ni tampoc l'evidència que l'Espanya que ell defensa hagi passat d'hipotètica a quimèrica. Duran continua de guardià de la Catalunya gran dins l'Espanya gran, com l'esfinx.

Per tot això té molt de mèrit el vint per cent que ha aconseguit Josep Maria Vila d'Abadal. L'alcalde de Vic ha estat prou hàbil per arribar viu al congrés d'UDC i sortir-ne reforçat. I contra Duran, res no és fàcil. Després d'aquest cap de setmana, Vila d'Abadal és ja un líder de dimensió nacional, amb una projecció que, inevitablement, haurà de ser més llarga que la d'algú que porta tres dècades assegut en la mateixa cadira. Un vint per cent d'UDC ja rema cap a Ítaca.

Duran, titulàvem a Nació Digital, és l'últim catalanista espanyol. Li queda tota la força orgànica, molts amics a Madrid i uns quants suports -qualitativament importants- a Barcelona. Però poquíssims arguments. I el que és segur és que Espanya mai no li donarà la raó.