És una bona notícia que ETA deixi de matar, ni que sigui a través d'un comunicat ple d'ambigüitats. El que no tinc gens clar és que a l'Estat espanyol li interessi veritablement entrar en algun tipus de negociació. De fet, hi té molt més a perdre que no pas a guanyar. D'entrada, l'opinió pública espanyola està majoritàriament convençuda, a hores d'ara, que el terrorisme d'ETA té una solució estrictament policial i no entendria fàcilment cap contrapartida política. Ni tan sols una excarceració progressiva dels presos.

PSOE i PP tenen majoria al Parlament basc gràcies a la Llei de Partits, que els permet llençar a les escombraries els cent mil vots de l'esquerra abertzale. Però aquesta maniobra només té alguna justificació si ETA continua existint, no pas si el conflicte es planteja en termes pacífics. A més, l'actual règim espanyol, hereu indirecte d'una dictadura, s'ha acabat legitimant a través de les víctimes del terrorisme. Gràcies a la lluita contra ETA s'ha pogut donar un bany, més o menys democràtic, a institucions, cossos policials i sigles amb un passat impresentable.

I, finalment, una reconversió pacífica de l'esquerra abertzale podria obrir un nou front de contestació democràtica amb l'Estat. Eusko Alkartasuna ja s'ha mogut cap a l'independentisme i el PNB podria veure's emplaçat, incòmodament, a afegir-se a un moviment de base paral·lel al que fa temps que està creixent a Catalunya... En definitiva, Madrid pot perdre una legitimitat -dins i fora de l'Estat- que li ha costat molt d'aconseguir. Per quina raó hauria de voler negociar res?