Aquesta nit, a les dotze, començarà, formalment, la campanya electoral del 28-N. No notarem gaire la diferència perquè, com es pot veure per tot arreu, els partits se salten la normativa i posen anuncis on els sembla. Fa anys que van pactar entre ells una interpretació de la llei que els ho permet tot menys posar la paraula "vota" dins els cartells. Màniga ampla, doncs.

Però sobretot ens adonarem que s'ha iniciat la campanya oficial quan escoltem els serveis informatius de les ràdios i televisions públiques. De sobte, començarem a patir els anomenats blocs electorals, una tirallonga de peces que van ordenades i cronometrades en funció dels acords a què han arribat els partits a través dels membres que han nomenat ells mateixos als consells d'administració dels mitjans públics. En alguns casos, a més, es negarà l'accés a les televisions als mítings i veurem les imatges que ells han decidit servir-nos, no fos cas que algun error o alguna protesta arribés a ulls dels electors.

També ens negaran la informació sobre qualsevol enquesta. Naturalment, se'n fan de forma compulsiva, però només les poden veure ells. A no ser que "El Periódico" -o qui sigui- se salti la limitació, com ja van fer a través de la seva edició andorrana. En aquest cas, internet ens aportarà una mica més de llibertat informativa.

I, per tot això, els periodistes protestarem. Perquè més informació és més democràcia.