El telèfon va sonar. Una pregunta molt directa sobre la taula. Una resposta binària: o sí o no. "De seguida vaig dir que sí", confessa. Corria pressa perquè totes les llistes s'han fet contrarrellotge, però també ho tenia molt clar. Ella, guionista i directora de cinema i fins fa poc no significada políticament, va acceptar anar al número 81 de la llista per Barcelona de Xavier Domènech. Lloc simbòlic, sí, però no per això menys important. "Considero que hi ha moments molt particulars en els quals crec que la societat civil s'hi ha d'implicar", argumenta Mar Coll, una de les independents que han fitxat els "comuns" per a la seva candidatura.

Als seus 36 anys i ja amb un Goya sota el braç com a millor directora novell l'any 2010 i diversos premis Gaudí, no és la primera vegada que s'incorpora a una llista electoral. El primer pas el va fer a les municipals del 2015, quan va acceptar donar suport al projecte d'Ada Colau per a Barcelona. Aleshores admet que li va costar més. "Sempre fa respecte significar-se políticament perquè fins fa poc havia estat per a mi una qüestió de l'àmbit privat. És molt còmode no significar-se i t'exposes a que hi hagi una part de la gent que no t'entengui", admet. Però va superar aquesta barrera, de vegades difícil de saltar, de passar del compromís individual al públic i col·lectiu.  

Mar Coll tenia clar que era el moment. Com tenia clar que si s'hi implicava ho faria pels "comuns" i no per cap altre projecte polític: "M'identifico amb la lectura i l'anàlisi que fan de la situació actual i del conflicte català. S'ajusten a la realitat que jo observo i només amb lectures ajustades es poden trobar solucions reals". Detesta el clima de crispació. I no dona cabuda al pessimisme. Les enquestes l'amoïnen més aviat poc. De fet, la campanya tot just comença i està convençuda que s'acabaran revertint. Perquè a la política, com al cinema, hi ha finals que, de vegades, sorprenen l'espectador.