09
de setembre
de
2019, 14:43
Actualitzat:
15:02h
El president del tribunal que ha jutjat els líders independentistes, Manuel Marchena, té previst emetre la sentència de l’1-O abans del 16 d’octubre, quan expira el termini de dos anys de presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, segons han apuntat fonts del tribunal durant l'acte d'obertura de l'any judicial. Les mateixes fonts assenyalen que, malgrat que encara no s’ha adoptat una decisió en ferm, el tribunal es decanta per no fer una lectura pública de la sentència, que notificaria directament a les parts un cop signada, tal com ja publicava aquest diumenge NacióDigital.
El motiu, expliquen aquestes fonts, és que aquesta serà una sentència molt voluminosa que no seria lògic llegir de manera lineal, com sí que s'havia fet en casos anteriors. De fet, el darrer procés rellevant en el qual es va fer va ser en el judici de l'11-M a l'Audiència Nacional. En aquella ocasió, però, es va realitzar la lectura d'una versió reduïda de l'escrit, molt basada en la part dispositiva on s'anunciaven les penes i els delictes. Ara, però, es considera que fer una lectura només de la part decisòria impediria donar explicacions sobre els arguments jurídics que han portat a les conclusions.
Segons aquestes fonts, de moment Marchena està redactant la sentència per blocs temàtics i, ara per ara, no dona per feta una unanimitat dels set magistrats en la sentència, que seria l'esperat per evitar fer públiques les discrepàncies. El motiu, apunten, és la complexitat dels debats jurídics i el fet que qualsevol magistrat pot presentar un vot particular fins al moment de la signatura de la decisió.
Els elements de discòrdia es podrien centrar en la interpretació del delicte de rebel·lió, especialment rellevant en aquest judici ja que, tal com apunten diversos juristes, pot marcar jurisprudència respecte d'altres drets com són el d'opinió i manifestació. Alhora, lligar-lo a determinats fets pot significar orientar una nova lectura del concepte "violència".
En aquest marc, de fet, les mateixes fonts destaquen la complexitat de la causa pel fet que no existeixen precedents directes i perquè els magistrats es veuen abocats a innovar en la interpretació dels principis jurídics.
La vista de Junqueras no influeix
Les mateixes fonts assenyalen que la vista al Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat d’Oriol Junqueras del 14 d’octubre no influirà en els temps del tribunal. A més, insisteixen que el Suprem en cap cas ha tingut en compte factors polítics a l’hora de jutjar els líders del procés independentista ni tindrà en compte tampoc les repercussions de caràcter polític que pugui tenir la sentència. Fer-ho, assenyalen, implicaria que el tribunal perdés el seu sentit i deixaria tocat el prestigi la institució.
En aquest sentit ho va ratificar divendres en la roda de premsa posterior al consell de ministres la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa. Segons va dir, la sentència del Suprem s'espera per a la primera quinzena d'octubre.
Complir la condemna lluny de Catalunya
L'acte d'obertura de l'any judicial ha estat replet de missatges dirigits a Catalunya. En la seva memòria anual, la Fiscalia General de l'Estat ha posat en dubte l'actuació de les autoritats penitenciàries catalanes -les presons estan transferides a la Generalitat des dels anys 80- sobre els presos del procés, en cas que hi hagi sentència condemnatòria. Es qüestiona doncs de forma oberta que, cas de ser condemnats, hagin de complir la pena a Catalunya, tal com preveu la llei, davant de l'existència de "manifestacions setmanals". La fiscal general de l'Estat també ha advertit que la sentència del procés català ha de ser "acatada i respectada"
El president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha posat de manifest el "compromís" dels jutges que van intervenir al judici de l'1-O en la "defensa dels valors de l'estat de dret", i ha felicitat Marchena.
El motiu, expliquen aquestes fonts, és que aquesta serà una sentència molt voluminosa que no seria lògic llegir de manera lineal, com sí que s'havia fet en casos anteriors. De fet, el darrer procés rellevant en el qual es va fer va ser en el judici de l'11-M a l'Audiència Nacional. En aquella ocasió, però, es va realitzar la lectura d'una versió reduïda de l'escrit, molt basada en la part dispositiva on s'anunciaven les penes i els delictes. Ara, però, es considera que fer una lectura només de la part decisòria impediria donar explicacions sobre els arguments jurídics que han portat a les conclusions.
Segons aquestes fonts, de moment Marchena està redactant la sentència per blocs temàtics i, ara per ara, no dona per feta una unanimitat dels set magistrats en la sentència, que seria l'esperat per evitar fer públiques les discrepàncies. El motiu, apunten, és la complexitat dels debats jurídics i el fet que qualsevol magistrat pot presentar un vot particular fins al moment de la signatura de la decisió.
Els elements de discòrdia es podrien centrar en la interpretació del delicte de rebel·lió, especialment rellevant en aquest judici ja que, tal com apunten diversos juristes, pot marcar jurisprudència respecte d'altres drets com són el d'opinió i manifestació. Alhora, lligar-lo a determinats fets pot significar orientar una nova lectura del concepte "violència".
En aquest marc, de fet, les mateixes fonts destaquen la complexitat de la causa pel fet que no existeixen precedents directes i perquè els magistrats es veuen abocats a innovar en la interpretació dels principis jurídics.
La vista de Junqueras no influeix
Les mateixes fonts assenyalen que la vista al Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat d’Oriol Junqueras del 14 d’octubre no influirà en els temps del tribunal. A més, insisteixen que el Suprem en cap cas ha tingut en compte factors polítics a l’hora de jutjar els líders del procés independentista ni tindrà en compte tampoc les repercussions de caràcter polític que pugui tenir la sentència. Fer-ho, assenyalen, implicaria que el tribunal perdés el seu sentit i deixaria tocat el prestigi la institució.
En aquest sentit ho va ratificar divendres en la roda de premsa posterior al consell de ministres la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa. Segons va dir, la sentència del Suprem s'espera per a la primera quinzena d'octubre.
Complir la condemna lluny de Catalunya
L'acte d'obertura de l'any judicial ha estat replet de missatges dirigits a Catalunya. En la seva memòria anual, la Fiscalia General de l'Estat ha posat en dubte l'actuació de les autoritats penitenciàries catalanes -les presons estan transferides a la Generalitat des dels anys 80- sobre els presos del procés, en cas que hi hagi sentència condemnatòria. Es qüestiona doncs de forma oberta que, cas de ser condemnats, hagin de complir la pena a Catalunya, tal com preveu la llei, davant de l'existència de "manifestacions setmanals". La fiscal general de l'Estat també ha advertit que la sentència del procés català ha de ser "acatada i respectada"
El president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha posat de manifest el "compromís" dels jutges que van intervenir al judici de l'1-O en la "defensa dels valors de l'estat de dret", i ha felicitat Marchena.