Un silur amb una vamba a la boca. Foto: Gerard TomàsEnguany se celebren els 50 anys de la posada en funcionament del pantà de Sau, a Osona. Tota una efemèride per a una infraestructura que s'ha desenvolupat com un escenari perfecte per al turisme i l'esport. Precisament, ha estat l'activitat pesquera la que durant els darrers anys ha escrit una veritable llegenda negra: la colonització de les aigües del pantà pel silur.
Es tracta d'un peix invasor que entorn de l'any 2000 va ser importat del Danubi pels tour-operadors alemanys. A banda de ser un reclam turístic per practicar la pesca, també és molt preuat pels immigrants de països de l'est que el pesquen per menjar-se'l.
Els silurs són peixos especialment agressius que fan les delícies dels pescadors per
les seves lluites a l'hora de treure'ls de l'aigua. El seu caràcter violent els ha envoltat d'una àurea de peixos depredadors fins al punt que pescadors consultats per Osona.com expliquen casos de gossos desapareguts en les tèrboles aigües del pantà suposadament víctimes dels silurs."S'explica això dels gossos, però no m'estranyaria... el que sí que he vist són silurs oberts amb ànecs i gavines senceres dins de l'estòmac", explica en Gerard (foto lateral), un jove pescador expert en aquestes bèsties d'aigua. Els aborígens del pantà admeten que la població de gavians, gavines i ànecs ha minvat considerablement des de la proliferació dels silurs. La multiplicació d'aquests animals està causant greus problemes ecològics, ja que s'alimenten d'altres espècies autòctones, mentre que ells no tenen cap depredador.
L'agressivitat d'aquests peixos s'utilitza per pescar-los. A Mequinensa, els capturen amb una modalitat anomenada "pato", amb la qual el pescador flota a l'aigua amb un inflable i uns peus d'ànec. "A vegades, el silur mossega els peus d'ànec però deixa immediatament la presa en adonar-se que no es comestible", apunta en Gerard, que admet algun "ensurt" per les mandíbules d'aquest peix. "Vés a saber, si un nen picant de peus a l'aigua, atrau un silur dels grossos i de l'estrevada l'ofega!", assenyala en Pere, un altre pescador del pantà.
Sia com sia, de silurs cada cop n'hi ha més i són més grossos. Les seves dimensions, que poden arribar a 2'5 metres de llargada i més de 100 kg. de pes, juntament amb el seu lleig aspecte han convertit aquest peix en un monstre de llegenda. Preguntar als pescadors sobre el gos engolit per un silur a Sau té una resposta col·lectiva: arronsar les espatlles, tancar els llavis i, amb la vista apagada, pronunciar "ho he sentit a dir i no m'estranyaria".- Els experts consideren una barbaritat ecològica la introducció de silurs al pantà de Sau. (Osona.com, 15/05/2003).
