L'unionisme parteix del defecte de la supèrbia. Cap dels seus cervells van donar cap mena d'importància a bastir un argumentari que repliqués el del catalanisme polític. Així el sobiranisme va per davant en discurs i arguments. És un argumentari divers i transversal que, malgrat que el perill era evident, finalment ha fugit del dogmatisme.

La rèplica de l'unionisme s'ha fet tard i malament. En un primer moment va tirar de beta del manual responent el procés amb interpretacions jurídiques tancades, sarcasmes i, sobretot,  por. Molta por. Conscient que això feia més val que bé a la seva causa, l'espanyolisme ha tornat a mirar el manual.

Així algun il·luminat va descobrir el savi Jean-François Revel i la seva màxima filosòfica. “La primera de totes les forces que dirigeixen el món és la mentida”, escriu Revel. I algú, de manera grollera, el va adaptar. La mentida com una màquina per destruir informació.

El resultat és grotesc. Un impostor que condecora una líder de la unitat d'Espanya i un primer secretari del PSC que converteix una xarlotada maldestre i ridícula en una mostra de la suposada tensió social que es viu a Catalunya. De fet, ha culpat al procés de què una imbècil faci l'imbècil.

Camacho i Navarro, amb aquest ús patètic de la bona fe de la gent, han construït una informació falsa. Han volgut enganyar l'opinió pública. En definitiva, han mentit. I les mentides són, per definició, arriscades. Tant arriscades que, fins i tot, si aquest procés acaba malament -cosa que cada dia dubto més- no podran ni liderar les restes d'un poble al que hauran volgut enganyar.