Una part important de les caixes catalanes necessitarà més diners públics encara per evitar la fallida, almenys si es confirmen les previsions més pessimistes del Comitè de Supervisors Europeus. Són les conseqüències d'una cursa embogida, durant anys, per captar hipoteques que havien de créixer fins a l'infinit. Ara, aquestes caixes -i la resta d'entitats finenceres de l'Estat- tenen una cartera de mig milió de pisos per vendre.

El resultat és que, al final, els tècnics europeus no creuen que aquests pisos valguin el que diuen Caixa Catalunya, Unnim i els altres i consideren que, a més, aquestes entitats no tindran prou recursos propis per sortir-se'n en un escenari macroeconòmic que continuï empitjorant.

Així que, de manera indirecta, els diners públics acabaran compensant la pèrdua de valor dels immobles que van protagonitzar la festa del totxo que va viure Catalunya -i Espanya- des de finals dels anys noranta. Tot plegat, recursos que no aniran a ajudar els aturats, pensionistes i empreses que miren de sobreviure enmig d'una crisi que té el seu origen, precisament, en les decisions que van prendre els responsables d'aquests bancs i caixes. Hi ha poques injustícies més clares que aquesta.