La decrepitud del règim del 78 s'envernissa de patetisme polític quan intenta perpetuar-se per la via del culte a la personalitat d'una nena de nou anys d'edat. "La simpatía y la cercanía de la princesa Leonor...", titulava la revista Hola; "Palma aclama a los Reyes", deia l'ABC en una portada monogràfica d'inequívoc regust nordcoreà... I tot això quan el diari portaveu de la hipotètica esquerra espanyola és capaç de publicar articles pretesament irònics en els quals s'afirma que la reina "ha reflotat la imatge de la monarquia" i que Letizia està sempre "impecable, impressionant i impertèrrita". Què dur és ser monàrquic.

Per la part dels Borbons, cap novetat. Porten tres-cents anys procurant mantenir-se a qualsevol preu, especialment si el paguem els altres. Però crida l'atenció que al sistema polític espanyol no se li acudeixi res més que intentar persuadir l'opinió pública espanyola -i la catalana- de què aquesta família té un caràcter providencial que assegura el futur col·lectiu dels ciutadans.

L'escena familiar de Mallorca (Mallorca, precisament) requereix un pressupòsit d'enorme infantilisme polític respecte a una societat que ja no s'assembla gens a la de finals dels anys setanta. Molt maques, les nenes. Però no les necessitem.