Antoni Castells és, segur, el conseller de més nivell dels que hi ha a l'actual Govern, president inclòs. Té un currículum acadèmic brillant i -com diu ell mateix- és capaç de defensar posicions polítiques valentes. És un catalanista sincer i, per regla general, té bones relacions amb l'oposició. Poc o molt, en tots els àmbits el respecten. Fins i tot a Madrid, que no és fàcil.

Dit això, Castells no té la virtut de la humilitat. Ningú no dubta que la conversa telefònica que reflecteix el sumari del cas Pretòria és real ("Cada cop que li foto un esbufec, s'acolloneix", en referència a José Montilla), una actitud que pateixen, igualment, la majoria dels seus companys de Govern. A més, genera una profunda antipatia en l'aparell del PSC, que el veu massa catalanista i, alhora, poc compromès amb el partit.

D'altra banda, el conseller d'Economia té unes relacions molt complicades amb la premsa. Se li coneixen poques entrevistes publicades als diaris perquè té el costum -insòlit, afortunadament- de revisar-les abans que es publiquin i, quan li sembla, afegir-hi continguts pel seu compte.

En definitiva, Castells té un futur polític molt complicat. I curt.