Joan Sans i Sicart de petit va viure a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Perpinyà; després va residir a Badalona on estudià el batxillerat. El 19 de juliol de 1936, amb 21 anys, va prendre part en la lluita contra els militars rebels. Acabada la lluita al carrer fou a una oficina del Comitè de Milícies per allistar-se, però, essent mestre el van destinar a l'escola Salut i Alegria de la CNT de Badalona.
A finals de 1936 fou cridat a files, el seu primer destí fou Cadaqués, on fou enviada una centúria confederal a reforçar la costa. Posteriorment fou nomenat Comissari del Batalló de Xoc de la 26 Divisió-120 Brigada (antiga Columna Durruti). Amb la seva unitat militar va participar en la defensa de Catalunya i, una vegada ensorrades les línies de l'Ebre i del Segre, va cobrir la retirada dels milers de persones que fugien cap a França. Joan Sans i Sicart visqué el seu exili a Tolosa de Llenguadoc, militant en l'anarquisme ibèric i exercint de secretari de Frederica Montseny.
El seu testimoni l'ha deixat plasmat en treballs com Comissari de Xoc, Comissari de xoc a l'exili, Reflexiones de un libertario i, recentment, El dia de les sirenes (Pagès-2007). Sans i Sicart era l'exemple més pur del que fou el militant obrer anarcosindicalista català que, com deia ell, lluitava per una idea: <>
