L'Assemblea Nacional Catalana proposa per al proper Onze de Setembre omplir de gent l'Avinguda Meridiana de Barcelona, un nou repte logístic i de mobilització que un cop més mostrarà a Catalunya, a Espanya i al món la força del moviment sobiranista. I ho farà a més, com a tret de sortida de la campanya electoral del 27-S, uns comicis amb valor plebiscitari que hauran de menar, si la majoria de votants així ho vol, a l'obertura d'un procés polític definitiu amb la independència com a únic final possible. 

Ara bé, aquesta nova mobilització se suma a les dels tres darrers anys i, tot i no dubtar del seu èxit, la nova convocatòria no deixa de ser l'expressió d'un greu problema, perquè totes aquestes grans concentracions havien de ser extraordinàries i, a poc a poc, s'estan convertint en tradicionals, i això és un símptoma clar que el procés no rutlla amb l'efectivitat desitjada. 

Per això aquest cop ha de ser el definitiu, perquè la societat civil catalana -la que s'escriu amb minúscules, és a dir, la majoritària- no es pot permetre morir d'èxit per quarta vegada, perquè altrament correm el risc de convertir l'Onze de Setembre en una gran festa ciutadana que, malgrat tot, no serveixi per a res.