08
de maig
de
2022, 20:38
Actualitzat:
09
de maig,
11:12h
L'entorn de Laura Borràs no amagava el malestar generat per un manifest signat per consellers i dirigents de Junts que apostaven per un pacte basat en situar-la a ella a la presidència del partit acompanyada de Jordi Turull com a secretari general. "Vam convenir amb ell que no faríem cap moviment públic mentre duressin les converses", va assenyalar la presidenta del Parlament en un missatge als diputats de la formació, 21 dels quals van signar el text al costat de membres del Govern com Jaume Giró, Victòria Alsina, Violant Cervera, Josep Maria Argimon i Lourdes Ciuró. La petició de "respecte" al grup parlamentari un cop coneguda l'existència del manifest, així com també la visió que traslladava l'entorn de Borràs sobre la "pressió" que estava rebent per descartar presentar-se a la secretaria general, indiquen en quin clima s'està duent a terme la negociació entre els dos principals aspirants a ocupar el buit de poder generat per les renúncies de Carles Puigdemont a la presidència i deJordi Sànchez al lideratge orgànic. Tenen temps fins aquest dimarts a les quatre de la tarda per posar-se d'acord.
"Tot el que no sigui això, serà un fracàs. Sobretot quan queda només un any per a les eleccions municipals", manté un alt dirigent de Junts consultat per NacióDigital. "El que menys ens convé, a hores d'ara, és anar a un congrés de divisió", remarca una altra veu amb ascendència interna. A la negociació entre la presidenta del Parlament i l'exconseller, empresonat durant més de tres anys per l'1-O, s'hi ha sumat un altre impacte en els últimes dies: la renúncia d'Elsa Artadi a ser candidata a Barcelona i a continuar, de fet, en la política activa del país. Artadi, de la màxima confiança de Puigdemont, ha estat fins ara una peça clau de Junts -n'és vicepresidenta i en va ser portaveu fins fa unes setmanes-, i estava alineada amb Borràs. De fet, va ser una de les dirigents més destacades que no va signar el manifest, com el vicepresident Jordi Puigneró, la consellera Gemma Geis i el portaveu de Junts, Josep Rius.
En el nucli de les converses per conformar una candidatura unitària hi ha el repartiment de rols i del poder executiu. La secretaria general, per estatuts, aglutina gran part de les competències, que van des del dia a dia del partit fins a la capacitat de nomenar una permanent dins la direcció. Tot i que en un primer moment Borràs s'inclinava per ocupar la presidència -diverses fonts assenyalen que el seu home per a la secretaria general en aquest cas era Jaume Alonso-Cuevillas, integrant del seu entorn-, en les últimes setmanes ha virat cap a defensar la necessitat d'ocupar la secretaria general. I, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, Turull sempre ha preferit un rol executiu per sobre de la presidència i la seva prioritat per assumir més responsabilitats -ara és vicepresident- passava per no haver-se de confrontar amb ningú.
Es dona la circumstància que el congrés de Junts està dividit en dues parts: el 4 de juny, en reunió física a Argelers i votació telemàtica, s'escollirà la direcció, mentre que al juliol, al Principat, s'aprovarà la ponència política i l'organitzativa. És en aquest últim document que es consagren les funcions de cada òrgan del partit i, per tant, on es poden fer canvis sobre les atribucions de la presidència. Tanmateix, dirigents partidaris del tàndem Borràs-Turull destaquen que "no cal" tocar els estatuts sinó "acordar" i "delimitar" els rols de cadascú. No només en el dia a dia, sinó també en el discurs. "No podem permetre's que es vagi per lliure", remarca un del consultats. Borràs compta amb un suport granític de les bases, però dins la cúpula del partit hi ha hagut carpetes -com ara la gestió del cas de l'escó de Pau Juvillà- que han generat discrepàncies internes.
Lavotació de la direcció es fa en tres paquets: per una banda es vota la presidència, acompanyada de fins a quatre vicepresidències; en una segona categoria hi ha la secretaria general acompanyada de la secretaria d'organització i de finances; i en últim lloc hi ha la tria dels 18 membres de l'executiva. L'entorn de Borràs s'ha queixat, des de la publicació del manifest, que s'està parlant massa del "qui" i no tant del "què", i també s'han vessat crítiques sobre el passat de bona part dels signants, provinents en la seva majoria dels quadres del PDECat que van fer el salt a Junts. La presidenta del Parlament i Turull, de fet, són els màxims representants de les dues ànimes que integren el partit: els independents i els que, en el seu moment, militaven a CDC.
Què passa si no hi ha acord?
Malgrat que la majoria dels consultats assenyalen que l'escenari més probable és el d'una entesa entre famílies, també hi ha qui no descarta un enfrontament. I, en aquest cas, els equilibris són diferents que en la votació per la candidatura a la Generalitat, en la qual Borràs va arrasar contra Damià Calvet. "No és el mateix triar cap de cartell que triar qui porta el dia a dia del partit", resumeixen els partidaris que Turull assumeixi la secretaria general. Veus coneixedores de com es va gestar el manifest assenyalen que la petició de "posar ordre" al partit prové sobretot del territori i dels alcaldes. El secretari d'organització, David Saldoni, està alineat amb l'exconseller.
Turull gaudeix del suport de bona part del sottogoverno -als departaments de Justícia i Drets Socials s'hi nota la seva empremta- i dels quadres que van fer el salt del PDECat a Junts, mentre que Borràs disposa d'un entorn fidel al Parlament format per Cuevillas, Aurora Madaula i Francesc de Dalmases. No està previst que Puigdemont emeti cap pronunciament públic sobre les seves preferències, per bé que el seu desig -com també el de Sànchez, en el seu cas verbalitzat el mateix dia que va anunciar que plegaria de secretari general- és que no hi hagi enfrontaments. Els expresos polítics -Josep Rull i Quim Forn- i els exiliats amb carnet -Lluís Puig- van signar el manifest de dimarts.
Quan queden només unes hores perquè es tanqui el procés de presentació de candidatures, els dirigents i quadres de Junts esperen la resolució de la negociació entre els dos principals estendards del partit. Del resultat de les converses en depenen qui liderarà el partit, però també quin rumb adoptarà en relació al futur del Govern i el full de ruta del procés. Tot plegat en un marc proper a les eleccions municipals en què veus tan rellevants com el vicepresident Puigneró ja han advertit que caldrà donar "mans lliures" als alcaldables per, si cal, arribar a acords amb el PSC.
"Tot el que no sigui això, serà un fracàs. Sobretot quan queda només un any per a les eleccions municipals", manté un alt dirigent de Junts consultat per NacióDigital. "El que menys ens convé, a hores d'ara, és anar a un congrés de divisió", remarca una altra veu amb ascendència interna. A la negociació entre la presidenta del Parlament i l'exconseller, empresonat durant més de tres anys per l'1-O, s'hi ha sumat un altre impacte en els últimes dies: la renúncia d'Elsa Artadi a ser candidata a Barcelona i a continuar, de fet, en la política activa del país. Artadi, de la màxima confiança de Puigdemont, ha estat fins ara una peça clau de Junts -n'és vicepresidenta i en va ser portaveu fins fa unes setmanes-, i estava alineada amb Borràs. De fet, va ser una de les dirigents més destacades que no va signar el manifest, com el vicepresident Jordi Puigneró, la consellera Gemma Geis i el portaveu de Junts, Josep Rius.
En el nucli de les converses per conformar una candidatura unitària hi ha el repartiment de rols i del poder executiu. La secretaria general, per estatuts, aglutina gran part de les competències, que van des del dia a dia del partit fins a la capacitat de nomenar una permanent dins la direcció. Tot i que en un primer moment Borràs s'inclinava per ocupar la presidència -diverses fonts assenyalen que el seu home per a la secretaria general en aquest cas era Jaume Alonso-Cuevillas, integrant del seu entorn-, en les últimes setmanes ha virat cap a defensar la necessitat d'ocupar la secretaria general. I, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, Turull sempre ha preferit un rol executiu per sobre de la presidència i la seva prioritat per assumir més responsabilitats -ara és vicepresident- passava per no haver-se de confrontar amb ningú.
Es dona la circumstància que el congrés de Junts està dividit en dues parts: el 4 de juny, en reunió física a Argelers i votació telemàtica, s'escollirà la direcció, mentre que al juliol, al Principat, s'aprovarà la ponència política i l'organitzativa. És en aquest últim document que es consagren les funcions de cada òrgan del partit i, per tant, on es poden fer canvis sobre les atribucions de la presidència. Tanmateix, dirigents partidaris del tàndem Borràs-Turull destaquen que "no cal" tocar els estatuts sinó "acordar" i "delimitar" els rols de cadascú. No només en el dia a dia, sinó també en el discurs. "No podem permetre's que es vagi per lliure", remarca un del consultats. Borràs compta amb un suport granític de les bases, però dins la cúpula del partit hi ha hagut carpetes -com ara la gestió del cas de l'escó de Pau Juvillà- que han generat discrepàncies internes.
Lavotació de la direcció es fa en tres paquets: per una banda es vota la presidència, acompanyada de fins a quatre vicepresidències; en una segona categoria hi ha la secretaria general acompanyada de la secretaria d'organització i de finances; i en últim lloc hi ha la tria dels 18 membres de l'executiva. L'entorn de Borràs s'ha queixat, des de la publicació del manifest, que s'està parlant massa del "qui" i no tant del "què", i també s'han vessat crítiques sobre el passat de bona part dels signants, provinents en la seva majoria dels quadres del PDECat que van fer el salt a Junts. La presidenta del Parlament i Turull, de fet, són els màxims representants de les dues ànimes que integren el partit: els independents i els que, en el seu moment, militaven a CDC.
Què passa si no hi ha acord?
Malgrat que la majoria dels consultats assenyalen que l'escenari més probable és el d'una entesa entre famílies, també hi ha qui no descarta un enfrontament. I, en aquest cas, els equilibris són diferents que en la votació per la candidatura a la Generalitat, en la qual Borràs va arrasar contra Damià Calvet. "No és el mateix triar cap de cartell que triar qui porta el dia a dia del partit", resumeixen els partidaris que Turull assumeixi la secretaria general. Veus coneixedores de com es va gestar el manifest assenyalen que la petició de "posar ordre" al partit prové sobretot del territori i dels alcaldes. El secretari d'organització, David Saldoni, està alineat amb l'exconseller.
Turull gaudeix del suport de bona part del sottogoverno -als departaments de Justícia i Drets Socials s'hi nota la seva empremta- i dels quadres que van fer el salt del PDECat a Junts, mentre que Borràs disposa d'un entorn fidel al Parlament format per Cuevillas, Aurora Madaula i Francesc de Dalmases. No està previst que Puigdemont emeti cap pronunciament públic sobre les seves preferències, per bé que el seu desig -com també el de Sànchez, en el seu cas verbalitzat el mateix dia que va anunciar que plegaria de secretari general- és que no hi hagi enfrontaments. Els expresos polítics -Josep Rull i Quim Forn- i els exiliats amb carnet -Lluís Puig- van signar el manifest de dimarts.
Quan queden només unes hores perquè es tanqui el procés de presentació de candidatures, els dirigents i quadres de Junts esperen la resolució de la negociació entre els dos principals estendards del partit. Del resultat de les converses en depenen qui liderarà el partit, però també quin rumb adoptarà en relació al futur del Govern i el full de ruta del procés. Tot plegat en un marc proper a les eleccions municipals en què veus tan rellevants com el vicepresident Puigneró ja han advertit que caldrà donar "mans lliures" als alcaldables per, si cal, arribar a acords amb el PSC.