És inútil que el conseller Homs proposi un referèndum a tot l'estat perquè, en les actuals condicions, el govern espanyol no pot posar a votació res. Els partits espanyols, tot i estar-hi d'acord, ni tan sols s'han atrevit a reformar les restes de la llei sàlica que encara estableixen una preferència pels homes sobre les dones en la successió al tron. I no ho han fet perquè el referèndum que implicaria s'acabaria convertint en una consulta popular sobre el règim en general i la monarquia borbònica en concret. El duet Rajoy/Rubalcaba fa temps que ha perdut la iniciativa política, fins el punt que ja no aconsegueixen ni tan sols dissimular que estan d'acord en tot. I molt especialment en què no es mogui res.

D'altra banda, un referèndum general amb una pregunta territorial implicaria posar en marxa, per la via dels fets, la consulta basca, amb la reactivació subsegüent del front del nord. Per si fos poc, és evident que el règim derivat de la transició ha perdut la força que li va fer guanyar el referèndum de l'OTAN. En l'era de les xarxes socials, ja no importa a ningú el nom del cap d'Informatius de TVE ni el del director d'El País.

El Parlament i el Govern català, per contra, conserven un alt grau de legitimitat en la societat catalana. Aquest és, en el fons, l'únic avantatge clar de les institucions catalanes en el xoc de legalitats que s'aproxima. La tradició de la vella monarquia d'Espanya contra la innovació política catalana i republicana.