El senyor president del govern espanyol ha visitat les províncies díscoles del nord-est per tranquil·litzar els seus seguidors, aquest escadusser mig milió de votants que fan del partit de govern a Espanya una anècdota a Catalunya. Ha vingut a veure'ls, a parlar amb ells i a fer-los saber que malgrat ser un partit mitjanet tenen l'aval del govern espanyol, i que això és un actiu que està per sobre de tot supòsit polític. 

Rajoy els ha donat il·lusió i promeses de futur i Sánchez-Camacho, aliena com sempre al sentit del ridícul, ha felicitat el seu centenar de regidors que el 9-N haurien defensat la llibertat davant els més de tres-cents -parin atenció al sarcasme, tres-cents!- regidors del PSC que van fer costat al procés participatiu. I encara assegura que ells són majoria.

Realment cal ser molt entusiasta per veure les coses amb tant de positivisme, però com que ara han decidit donar per bona la consulta del 9-N a base de ridiculitzar els dos milions llargs de ciutadans que hi van participar i alhora no tenen cap escrúpol d'apropiar-se dels que van decidir no participar-hi, potser caldria que algú els fes veure que una mentida no es converteix en realitat per molt convenciment i vehemència que hi posin a l'hora d'explicar-la.

Rajoy va dir que vindria a parlar amb els catalans, però només s'ha dirigit als seus, en un acte de partit que s'ha fet a Barcelona com es podria haver fet a Segòvia. Amb la seva visita a Catalunya Rajoy ha demostrat que no te cap interès a parlar amb aquells que no comparteixen el seu punt de vista nacional d'Espanya. Ni tant sols s'ha dirigit a aquells cent-mil catalans que desafiant-lo directament van anar a votar a favor d'una Catalunya espanyola i que deu considerar gairebé com a empestats. Rajoy s'amaga entre els seus i els explica el conte que volen escoltar, però a la resta no ens diu ni ase ni bèstia.