31
de març
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
17:35h
Pedro Sánchez va anunciar fa dues setmanes que la despesa militar s'incrementaria els propers anys fins a assolir el 2% del PIB que li exigeix l'OTAN. Ho justifica com a aprenentatge respecte l'atac rus a Ucraïna, tot i que no ha convençut el seu soci a la Moncloa, qui critica l'anunci. El cert, però, és que el pronunciat increment de la despesa militar ja s'executa des de força abans que Vladimir Putin mogués fitxa i sense que això generés massa incomoditat a Unides Podem.
Segons les dades d'execució pressupostària del govern espanyol del 2021, fetes públiques aquest dijous, els crèdits del Ministeri de Defensa es van inflar dels 9.411,9 milions contemplats en els pressupostos de l'any passat fins a 10.853,1 milions, arran de progressives modificacions dels comptes. Mai la partida d'aquest departament havia superat el topall dels 10.000 milions i, malgrat tot, aquest cop va fregar els 11.000 milions. Igualment, el compromís de despesa per a exercicis futurs en material militar va augmentar dels 24.605,7 milions fins a 27.109,8 milions.
Una tendència que tot apunta que es mantindrà durant aquest 2022. Els pressupostos vigents contemplen un crèdit inicial de 10.155,3 milions per a Defensa, però aquest ja ha patit quantioses modificacions a l'alça, malgrat que tot just han passat tres mesos de l'any. Igualment, la despesa compromesa amb què va començar l'exercici el departament de Margarita Robles ja era 1.100 milions superior a la del 2021, fet que reforça les sospites que aquest any es pot tornar a fixar un clar rècord pel que fa a despesa militar.
La partida de Defensa semblava que havia tocat sostre el 2008, moment a partir del qual va començar a retrocedir, tot i que aquesta tendència es va trencar el 2017. Des de llavors, va tornar a recuperar terreny amb rapidesa. Malgrat tot, en el cas d'aquest ministeri, cal separar sempre l'anàlisi de la despesa aprovada en els pressupostos de la finalment executada, ja que quasi sempre és aquell que gaudeix de més modificacions a l'alça, gastant sempre molt per damunt d'allò aprovat al Congrés dels diputats.
I és que, tot i l'actual auge del sentiment bel·licista, els diversos governs espanyols havien intentat amagar part de la despesa militar a l'hora de defensar els pressupostos, conscients que eren de les que més dubtes generaven. Per això, la recurrent estratègia d'executius de diversos colors passava per minimitzar les partides destinades a missions a l'exterior o als programes d'armament de cost molt elevat, malgrat que sabia que aquests recursos els acabaria necessitant. Un cop validats els comptes, incorporava aquestes altres quantitats posteriorment des del consell de ministres amb modificacions de crèdit.
Les diferències entre el crèdit inicial i el final podia ser molt exagerada, de 2.750 milions el 2012 (en plenes retallades) o 2.335 milions el 2015. L'any següent, però, el Tribunal Constitucional li va parar els peus i va declarar inconstitucional aquesta pràctica, motiu pel qual es va haver de moderar en els exercicis posteriors. El 2021 ha estat, de fet, l'any amb una major desviació a l'alça respecte allò pressupostat d'entrada des de la sentència, amb un increment de 1,441,2 milions per la porta del darrere, per bé que finalment n'ha gastat 1.350,1 milions.
En el cas de les missions a l'exterior, aquestes acostumen a requerir uns 1.000 milions anuals a l'Estat, però la partida inicial sempre és molt baixa. L'any passat era de 314 milions, però la primera meitat de l'any ja va rebre dos crèdits extraordinaris que sumaven 861,6 milions. Aquest 2022 avança cap al mateix camí, amb 569,9 milions ja afegits per aquesta via, i sense debat polític al Congrés, malgrat que no es tracta de despeses sobrevingudes a causa de l'esclat de la guerra a Ucraïna, sinó per mantenir els operatius ja existents i previstos.
Programes cars iniciats per Aznar
Una segona via per inflar la factura són els programes especials d'armament (PAE), on es destina part del pastís d'inversions. Es tracta de programes impulsats inicialment durant el govern de José María Aznar i mantinguts pels governs posteriors amb l'objectiu d'incentivar la indústria armamentística espanyola. El negoci és rodó, ja que el mateix exèrcit encarrega a mig termini armament molt car i en gran quantitat a les empreses, les quals reben també un préstec del govern espanyol a un interès molt baix per poder fer l'elevada inversió requerida, sabent d'antuvi que serà el mateix executiu qui les acabarà comprant, les necessiti o no. Risc zero.
Es tracta de programes amb compromisos plurianuals i, per tant, que hipotequen part del pressupost del govern espanyol any rere any. El 2020, per exemple, Defensa va gastar 9.500 milions en ells, malgrat les urgències de la pandèmia. Alguns partits ja havien qüestionat la necessitat d'aquesta despesa tan estratosfèrica amb escàs retorn, però el cert és que tots els governs han seguit inflant els PAE i encarregant nous projectes d'aquest tipus. L'any passat, el Ministeri va destinar 3.943 milions en inversions -entre les quals algunes d'aquests programes, que també es troben en altres partides-, una xifra mai vista fins ara, 1.000 milions superior a la de l'any anterior i uns 2.800 milions més que el segon departament amb més inversions, el de Transports i Mobilitat.
Nous programes de cost elevat
El 2021 van seguir els encàrrecs d'armament amb un cost molt elevat. Per exemple, el govern espanyol va aprovar un préstec de 1.208 milions a l'empresa Tess Defence, fins al 2024, perquè construeixi 348 vehicles de combat VCR 8x8. Els recursos, a més, no surten del Ministeri de Defensa, sinó del d'Indústria, Comerç i Turisme, el qual no recuperarà el préstec fins que l'exèrcit no pagui a l'empresa per adquirir l'armament, un cop estigui llest.
No va ser, però, l'únic acord del 2021 que compromet gran quantitat de recursos durant anys -tot i que sí el més costós-. Entre d'altres, l'abril va comprometre 128,3 milions fins al 2025 per adquirir camions militars i va reprogramar 250 milions per a la compra de l'avió EF-2000; el juny va acordar la compra per 100,8 milions de diversos radars militars i va habilitar 91,4 milions per sostenir tres avions de l'exèrcit de l'aire durant dos anys; el juliol va acordar gastar 170,2 milions en infraestructures d'informació militar; el setembre va hipotecar 810 milions per a tres aeronaus; l'octubre va acordar destinar 166,5 milions per a un submarí; i el novembre va comprar 36 helicòpters per 310 milions.
La ministra Robles ha admès recentment que el govern espanyol porta invertits uns 13.000 milions els últims tres anys en nous programes d'armament. I el consell de ministres ja ha pres diversos acords similars aquest 2022 per adquirir un sistema integral d'entrenament (31,5 milions), motors per a aeronaus (46,9 milions) o reformes per millorar l'eficiència energètica d'estructures militars (97,4 milions finançats amb fons europeus). Igualment, el gener va comprometre prop de 4.600 milions fins al 2035 per participar amb Alemanya, França i Itàlia en un programa europeu per desenvolupar un sistema aeri tripulat remotament.
Més de 27.000 milions compromesos en armes
Si bé és cert que algunes despeses es poden recandelaritzar, això només serveix per xutar la pilota endavant. A finals del 2021, segons la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, el Ministeri de Defensa tenia compromisos de despesa per a anys posteriors de fins a 27.109,8 milions, més que cap altre departament del govern espanyol, fins i tot el de Transports. Aquesta quantitat és força estable i gairebé sempre se situa per damunt dels 20.000 milions, ja que es van encarregant nous projectes a mesura que s'adquireixen els anteriors, però cap any no havia acabat en un punt tan elevat com el passat, fins i tot abans de les retallades de l'anterior crisi econòmica.
La despesa militar real, fora de Defensa
Malgrat tot, el pressupost del Ministeri de Defensa dista molt de recollir la despesa militar total del govern espanyol. Els préstecs per finançar la construcció dels PEA, per exemple, ja s'ha vist que surten del Ministeri d'Indústria. Per això és enganyós quan s'assegura que la despesa militar espanyola no compleix amb els compromisos de l'OTAN o es baixa en relació amb la d'altres estats que sí que la tenen centralitzada, mentre que, en el cas espanyol, està dispersa en diversos departaments i organismes per camuflar-la.
Aquest és un assumpte que metòdicament analitza el Centre Delàs, segons un informe del qual el pressupost consolidat del Ministeri de Defensa (si se li suma el CNI i organismes autònoms) assoleix el 2022 ja d'inici els 11.709,3 milions, mentre que el total de despesa militar del govern espanyol -aprovat pel Congrés i sense les modificacions posteriors- ja quasi duplicaria aquesta xifra, fins als 21.564,7 milions. Un informe d'aquesta entitat, per exemple, apunta que els crèdits per a recerca i innovació militar augmenten fins als 938,5 milions, dels quals 708,2 milions per desenvolupar noves armes.
Segons les dades d'execució pressupostària del govern espanyol del 2021, fetes públiques aquest dijous, els crèdits del Ministeri de Defensa es van inflar dels 9.411,9 milions contemplats en els pressupostos de l'any passat fins a 10.853,1 milions, arran de progressives modificacions dels comptes. Mai la partida d'aquest departament havia superat el topall dels 10.000 milions i, malgrat tot, aquest cop va fregar els 11.000 milions. Igualment, el compromís de despesa per a exercicis futurs en material militar va augmentar dels 24.605,7 milions fins a 27.109,8 milions.
Una tendència que tot apunta que es mantindrà durant aquest 2022. Els pressupostos vigents contemplen un crèdit inicial de 10.155,3 milions per a Defensa, però aquest ja ha patit quantioses modificacions a l'alça, malgrat que tot just han passat tres mesos de l'any. Igualment, la despesa compromesa amb què va començar l'exercici el departament de Margarita Robles ja era 1.100 milions superior a la del 2021, fet que reforça les sospites que aquest any es pot tornar a fixar un clar rècord pel que fa a despesa militar.
La partida de Defensa semblava que havia tocat sostre el 2008, moment a partir del qual va començar a retrocedir, tot i que aquesta tendència es va trencar el 2017. Des de llavors, va tornar a recuperar terreny amb rapidesa. Malgrat tot, en el cas d'aquest ministeri, cal separar sempre l'anàlisi de la despesa aprovada en els pressupostos de la finalment executada, ja que quasi sempre és aquell que gaudeix de més modificacions a l'alça, gastant sempre molt per damunt d'allò aprovat al Congrés dels diputats.
I és que, tot i l'actual auge del sentiment bel·licista, els diversos governs espanyols havien intentat amagar part de la despesa militar a l'hora de defensar els pressupostos, conscients que eren de les que més dubtes generaven. Per això, la recurrent estratègia d'executius de diversos colors passava per minimitzar les partides destinades a missions a l'exterior o als programes d'armament de cost molt elevat, malgrat que sabia que aquests recursos els acabaria necessitant. Un cop validats els comptes, incorporava aquestes altres quantitats posteriorment des del consell de ministres amb modificacions de crèdit.
Les diferències entre el crèdit inicial i el final podia ser molt exagerada, de 2.750 milions el 2012 (en plenes retallades) o 2.335 milions el 2015. L'any següent, però, el Tribunal Constitucional li va parar els peus i va declarar inconstitucional aquesta pràctica, motiu pel qual es va haver de moderar en els exercicis posteriors. El 2021 ha estat, de fet, l'any amb una major desviació a l'alça respecte allò pressupostat d'entrada des de la sentència, amb un increment de 1,441,2 milions per la porta del darrere, per bé que finalment n'ha gastat 1.350,1 milions.
En el cas de les missions a l'exterior, aquestes acostumen a requerir uns 1.000 milions anuals a l'Estat, però la partida inicial sempre és molt baixa. L'any passat era de 314 milions, però la primera meitat de l'any ja va rebre dos crèdits extraordinaris que sumaven 861,6 milions. Aquest 2022 avança cap al mateix camí, amb 569,9 milions ja afegits per aquesta via, i sense debat polític al Congrés, malgrat que no es tracta de despeses sobrevingudes a causa de l'esclat de la guerra a Ucraïna, sinó per mantenir els operatius ja existents i previstos.
Programes cars iniciats per Aznar
Una segona via per inflar la factura són els programes especials d'armament (PAE), on es destina part del pastís d'inversions. Es tracta de programes impulsats inicialment durant el govern de José María Aznar i mantinguts pels governs posteriors amb l'objectiu d'incentivar la indústria armamentística espanyola. El negoci és rodó, ja que el mateix exèrcit encarrega a mig termini armament molt car i en gran quantitat a les empreses, les quals reben també un préstec del govern espanyol a un interès molt baix per poder fer l'elevada inversió requerida, sabent d'antuvi que serà el mateix executiu qui les acabarà comprant, les necessiti o no. Risc zero.
Es tracta de programes amb compromisos plurianuals i, per tant, que hipotequen part del pressupost del govern espanyol any rere any. El 2020, per exemple, Defensa va gastar 9.500 milions en ells, malgrat les urgències de la pandèmia. Alguns partits ja havien qüestionat la necessitat d'aquesta despesa tan estratosfèrica amb escàs retorn, però el cert és que tots els governs han seguit inflant els PAE i encarregant nous projectes d'aquest tipus. L'any passat, el Ministeri va destinar 3.943 milions en inversions -entre les quals algunes d'aquests programes, que també es troben en altres partides-, una xifra mai vista fins ara, 1.000 milions superior a la de l'any anterior i uns 2.800 milions més que el segon departament amb més inversions, el de Transports i Mobilitat.
Nous programes de cost elevat
El 2021 van seguir els encàrrecs d'armament amb un cost molt elevat. Per exemple, el govern espanyol va aprovar un préstec de 1.208 milions a l'empresa Tess Defence, fins al 2024, perquè construeixi 348 vehicles de combat VCR 8x8. Els recursos, a més, no surten del Ministeri de Defensa, sinó del d'Indústria, Comerç i Turisme, el qual no recuperarà el préstec fins que l'exèrcit no pagui a l'empresa per adquirir l'armament, un cop estigui llest.
No va ser, però, l'únic acord del 2021 que compromet gran quantitat de recursos durant anys -tot i que sí el més costós-. Entre d'altres, l'abril va comprometre 128,3 milions fins al 2025 per adquirir camions militars i va reprogramar 250 milions per a la compra de l'avió EF-2000; el juny va acordar la compra per 100,8 milions de diversos radars militars i va habilitar 91,4 milions per sostenir tres avions de l'exèrcit de l'aire durant dos anys; el juliol va acordar gastar 170,2 milions en infraestructures d'informació militar; el setembre va hipotecar 810 milions per a tres aeronaus; l'octubre va acordar destinar 166,5 milions per a un submarí; i el novembre va comprar 36 helicòpters per 310 milions.
La ministra Robles ha admès recentment que el govern espanyol porta invertits uns 13.000 milions els últims tres anys en nous programes d'armament. I el consell de ministres ja ha pres diversos acords similars aquest 2022 per adquirir un sistema integral d'entrenament (31,5 milions), motors per a aeronaus (46,9 milions) o reformes per millorar l'eficiència energètica d'estructures militars (97,4 milions finançats amb fons europeus). Igualment, el gener va comprometre prop de 4.600 milions fins al 2035 per participar amb Alemanya, França i Itàlia en un programa europeu per desenvolupar un sistema aeri tripulat remotament.
Més de 27.000 milions compromesos en armes
Si bé és cert que algunes despeses es poden recandelaritzar, això només serveix per xutar la pilota endavant. A finals del 2021, segons la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, el Ministeri de Defensa tenia compromisos de despesa per a anys posteriors de fins a 27.109,8 milions, més que cap altre departament del govern espanyol, fins i tot el de Transports. Aquesta quantitat és força estable i gairebé sempre se situa per damunt dels 20.000 milions, ja que es van encarregant nous projectes a mesura que s'adquireixen els anteriors, però cap any no havia acabat en un punt tan elevat com el passat, fins i tot abans de les retallades de l'anterior crisi econòmica.
La despesa militar real, fora de Defensa
Malgrat tot, el pressupost del Ministeri de Defensa dista molt de recollir la despesa militar total del govern espanyol. Els préstecs per finançar la construcció dels PEA, per exemple, ja s'ha vist que surten del Ministeri d'Indústria. Per això és enganyós quan s'assegura que la despesa militar espanyola no compleix amb els compromisos de l'OTAN o es baixa en relació amb la d'altres estats que sí que la tenen centralitzada, mentre que, en el cas espanyol, està dispersa en diversos departaments i organismes per camuflar-la.
Aquest és un assumpte que metòdicament analitza el Centre Delàs, segons un informe del qual el pressupost consolidat del Ministeri de Defensa (si se li suma el CNI i organismes autònoms) assoleix el 2022 ja d'inici els 11.709,3 milions, mentre que el total de despesa militar del govern espanyol -aprovat pel Congrés i sense les modificacions posteriors- ja quasi duplicaria aquesta xifra, fins als 21.564,7 milions. Un informe d'aquesta entitat, per exemple, apunta que els crèdits per a recerca i innovació militar augmenten fins als 938,5 milions, dels quals 708,2 milions per desenvolupar noves armes.