Aquest rocambolesc unionisme que pretén colar-nos que seguir a Espanya és el més alt exercici de llibertat que podem fer té un problema amb els cognoms. Els seus, els nostres i els de tots. No pot ser que els mateixos que dubten que un -ez pugui ser independentista es vantin del fet que un Fuster o una Grau se senti orgullós de la seva espanyolitat, la contradicció es tan flagrant que demostren que no han entès absolutament res.
Deixem els cognoms en pau, aparquem la màquina de fer carnets de catalanitat i/o espanyolitat als magatzems d'on no haurien d'haver sortit mai i fem el fotut favor de no jutjar les persones per l'origen dels seus pares i avis, que és la postura més ximple i estúpida que es pot prendre en qualsevol debat polític.
Tant me fa si es diuen Pérez o Romeu, però és molt trist que els que reclamen la unitat d'Espanya ho facin recuperant un etnicisme que el sobiranisme ja fa molt de temps que ha deixat enrere. Començar un discurs defensant els cognoms és just el contrari d'un projecte que pretén garantir els drets individuals per sobre dels col·lectius.
