A dia d'avui, ERC està aplicant dues estratègies clarament contradictòries, depenent de si es tracta de Catalunya o de Barcelona. A una banda de la plaça de Sant Jaume hi ha el tripartit de sempre, basat en els paràmetres que tothom coneix. És una aposta amb poques variants que té la curiosa peculiaritat que es nega a si mateixa quan s'acosten les eleccions i arriba el moment de convèncer els votants propis. És la fase en la qual es troba, en aquests moments, Joan Puigcercós.

Però a l'altre cantó de la plaça Jordi Portabella fa temps que aplica la tesi contrària. El responsable del grup municipal republicà sempre ha considerat un error el segon tripartit i, de fet, el va pagar electoralment amb una davallada considerable a les passades eleccions municipals, en les quals s'hi va deixar quatre punts percentuals i un regidor.

Per un costat, Puigcercós rebutja frontalment qualsevol acostament a Reagrupament o Solidaritat i ha optat per mantenir fins al final l'aposta tripartida i el suport a José Montilla. De l'altre, Portabella ja fa tres anys que va plantar el PSC i manté negociacions obertes per vehicular una única candidatura independentista a l'Ajuntament de Barcelona.

El cas és que les estratègies són prou incompatibles com perquè només una sigui viable, i això es veurà amb els resultats de les eleccions de novembre i maig... O tripartit o col·laboració dins l'eix nacional. Una de dues. I qui s'hagi equivocat haurà comès un error incompatible amb el lideratge.