Els Jocs Olímpics de Londres 2012 són a punt de començar, i Espanya hi enviarà un total de 294 esportistes. D'aquests, 88 són catalans.

Espanyols: ja sabeu que la majoria de catalans, el 51%, som partidaris de la independència. Això és: deu haver-hi un 51% de bombers independentistes, un 51% de mestres independentistes..., i també un 51% d'esportistes independentistes, no? Extrapolant el percentatge a les xifres d'olímpics, podem inferir que 45 dels esportistes que lluiran els vostres colors -va, 40 si tirem baix-, ho faran amb una adhesió tan sincera com podrien fer-ho amb els colors de Moldàvia o de Laos -per no dir que algun d'ells, potser, fins i tot s'hi pixaria a sobre.

Tranquils. Cap d'ells no muntarà cap numeret ni se sortirà del guió. Són soldats i saben qui mana, ara per ara. És qüestió dels polítics fer els possibles perquè puguin competir oficialment pel seu país. Ara bé, sapigueu que, quan brandin la roji-gualda, ho faran perquè estaran contents de l'èxit assolit, no per convicció pàtria. És dur, ho sé. Podeu mirar cap a una altra banda, si voleu.

Però com que no vull esguerrar-vos la festa abans d'hora, em conformo en aplicar aquest 51% a l'alineació de La Roja de la final de l'Eurocopa. Recordem-ne els jugadors catalans: Gerard Piqué, Jordi Alba, Xavi Hernández, Sergio Busquets i Cesc Fàbregas. Juguem a endevinar quins són els dos o tres titulars de La Roja que, quan senten l'himne d'Espanya, noten exactament el mateix que nota un gripau quan escolta la Cinquena Simfonia de Beethoven? Bons Jocs.