26
de febrer
de
2021, 13:03
Actualitzat:
13:31h
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha denunciat l'inici d'una segona onada de judicis polítics contra la macrocausa que assenyala que està en marxa contra l'independentisme i l'exercici dels drets fonamentals. En la que ha estat la primera roda de premsa des del seu empresonament, Cuixart ha xifrat en 115 les causes que s'hauran de dirimir als tribunals en els pròxims mesos i en 3.301 les persones encausades. L'objectiu de l'entitat, ha advertit, és que no passin inadvertits i es produeixi una "reacció ciutadana contundent", com va passar amb el judici i la sentència als líders independentistes.
El judici contra la Sindicatura Electoral de l'1-O, la polèmica causa oberta pel jutjat d'instrucció número 13, els encausats que van ser detinguts durant el 20 de setembre del 2017, els acusats per terrorisme de l'operació Judes o bé les causes que pesen contra activistes que van participar a les manifestacions de la post-sentència de l'1-O. Aquests són només alguns dels exemples dels casos que passaran pels tribunals els pròxims mesos i anys amb peticions de penes de presó incloses.
Cuixart ha assenyalat directament "els poders de l'Estat" com a responsables directes d'una repressió que, assegura, no els farà desistir de l'objectiu d'exercir l'autodeterminació. I ha assenyalat el govern de Pedro Sánchez per tenir-ne una part de la responsabilitat per "negligir de les funcions de resoldre el conflicte" i no traduir en fets la voluntat de "desescalar". En tot cas, ha afirmat que els cossos policials estan "actuant i exercint sota consignes polítiques", que el rei avala aquesta actuació i que el poder judicial té "carta blanca" per actuar amb "impunitat" i defensar la causa de la unitat d'Espanya "per sobre dels drets fonamentals".
L'advocada Laia Serra ha argumentat, en aquest sentit, que hi ha un "patró de conducta" per part de la Fiscalia i de la judicatura a l'hora de demanar presó provisional i de "castrar" els drets civils. Davant del volum de persones encausades, Cuixart ha defensat que no són vàlides "solucions parcials" com podrien ser la reforma de la sedició o bé l'indult i ha insistit en demanar que s'aprovi una llei d'amnistia que confia que rebrà el suport de tot el conjunt del sobiranisme.
Òmnium espera el suport dels comuns a l'amnistia
De fet, fins ara només els partits independentistes hi han votat a favor al Parlament i tenen calendaritzat portar a registre la llei el 15 de març, mentre que els comuns, que abanderen la reforma de la sedició, s'hi han abstingut. Amb tot, Cuixart ha assegurat que a les reunions que mantenen també amb els comuns "ningú els ha dit que hi estiguin en contra" i que, per tant, no entendrien que no hi donessin suport. "Els conflictes polítics no es resolen amb solucions parcials", ha subratllat. El president d'Òmnium també espera que el pròxim Govern de la Generalitat treballi pel "consens" que suposa la defensa de l'amnistia i de l'exercici de l'autodeterminació.
Cuixart ha fet la roda de premsa de la mà d'encausats com el president del consell nacional d'ERC, Josep Maria Jové, acusat per desobediència, malversació, prevaricació i revelació de secrets per l'organització de l'1-O. Va ser també un dels detinguts del 20 de setembre del 2017. També amb la membre de la Sindicatura Electoral de l'1-O Tània Verge, catedràtica de Ciència Política de la UPF; el director de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay; la membre dels CDR Esther Garcia, encausada en l'Operació Judes; la regidora de la CUP de Navarcles Ylènia Morros, acusada per participar en manifestacions per la sentència de l'1-O; i Marta Garsaball, directora general de serveis d'acció exterior de la Generalitat, imputada pel jutjat 13.
El judici contra la Sindicatura Electoral de l'1-O, la polèmica causa oberta pel jutjat d'instrucció número 13, els encausats que van ser detinguts durant el 20 de setembre del 2017, els acusats per terrorisme de l'operació Judes o bé les causes que pesen contra activistes que van participar a les manifestacions de la post-sentència de l'1-O. Aquests són només alguns dels exemples dels casos que passaran pels tribunals els pròxims mesos i anys amb peticions de penes de presó incloses.
Cuixart ha assenyalat directament "els poders de l'Estat" com a responsables directes d'una repressió que, assegura, no els farà desistir de l'objectiu d'exercir l'autodeterminació. I ha assenyalat el govern de Pedro Sánchez per tenir-ne una part de la responsabilitat per "negligir de les funcions de resoldre el conflicte" i no traduir en fets la voluntat de "desescalar". En tot cas, ha afirmat que els cossos policials estan "actuant i exercint sota consignes polítiques", que el rei avala aquesta actuació i que el poder judicial té "carta blanca" per actuar amb "impunitat" i defensar la causa de la unitat d'Espanya "per sobre dels drets fonamentals".
L'advocada Laia Serra ha argumentat, en aquest sentit, que hi ha un "patró de conducta" per part de la Fiscalia i de la judicatura a l'hora de demanar presó provisional i de "castrar" els drets civils. Davant del volum de persones encausades, Cuixart ha defensat que no són vàlides "solucions parcials" com podrien ser la reforma de la sedició o bé l'indult i ha insistit en demanar que s'aprovi una llei d'amnistia que confia que rebrà el suport de tot el conjunt del sobiranisme.
Òmnium espera el suport dels comuns a l'amnistia
De fet, fins ara només els partits independentistes hi han votat a favor al Parlament i tenen calendaritzat portar a registre la llei el 15 de març, mentre que els comuns, que abanderen la reforma de la sedició, s'hi han abstingut. Amb tot, Cuixart ha assegurat que a les reunions que mantenen també amb els comuns "ningú els ha dit que hi estiguin en contra" i que, per tant, no entendrien que no hi donessin suport. "Els conflictes polítics no es resolen amb solucions parcials", ha subratllat. El president d'Òmnium també espera que el pròxim Govern de la Generalitat treballi pel "consens" que suposa la defensa de l'amnistia i de l'exercici de l'autodeterminació.
Cuixart ha fet la roda de premsa de la mà d'encausats com el president del consell nacional d'ERC, Josep Maria Jové, acusat per desobediència, malversació, prevaricació i revelació de secrets per l'organització de l'1-O. Va ser també un dels detinguts del 20 de setembre del 2017. També amb la membre de la Sindicatura Electoral de l'1-O Tània Verge, catedràtica de Ciència Política de la UPF; el director de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay; la membre dels CDR Esther Garcia, encausada en l'Operació Judes; la regidora de la CUP de Navarcles Ylènia Morros, acusada per participar en manifestacions per la sentència de l'1-O; i Marta Garsaball, directora general de serveis d'acció exterior de la Generalitat, imputada pel jutjat 13.