CiU ha aconseguit una majoria incontestable, res a dir. Així que pels volts de Nadal ja tindrem un Govern -sòlid i legitimat- en funcionament i un president amb una forta legitimitat, derivada de l'alta participació i de la victòria homogènia a totes i cadascuna de les comarques d'aquest país. Hi haurà, per tant, un Consell Executiu cohesionat i amb empenta. Com a mínim aquesta és la casella de sortida d'aquesta legislatura, més endavant ja es veurà.

Però aquest país necessita, com tots, una possibilitat d'alternança democràtica. Un sistema de partits eficient hauria de garantir que, siguin quines siguin les sigles que governin, n'hi hagi unes altres en disposició de presentar-se com a alternativa als ciutadans. De moment des de l'oposició, però amb expectatives raonables, encara que sigui més enllà del curt termini.

I això és el que ha quedat destruït en les eleccions de diumenge. El PSC i ERC es recuperaran de la crisi tard o d'hora i disposaran de lideratges nous i ofertes més atractives per a l'electorat. Però serà molt difícil que ofereixin com a alternativa un tercer tripartit, si més no durant unes quantes legislatures.

Sis partits a l'oposició, però cap alternativa realista. Des d'avui, cal una oposició en construcció.