Amnistia Internacional ha publicat aquest dimarts l'informe sobre la situació de drets humans a món durant l'any 2021. El document repassa els diversos països i critica, entre d'altres, Espanya. Concretament, assenyala que el dret a l'habitatge continua sense estar prou protegit i encara no s'ha reformat la llei mordassa, que "restringeix indegudament el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica". Amnistia també assenyala que els cossos de seguretat han continuat fent un ús excessiu de la força per fer complir la llei i que les autoritats no han garantit un correcte accés als serveis de salut durant la pandèmia.

L'informe, de 489 pàgines, denuncia que durant la pandèmia es van dur a terme 22.536 desnonaments, dels quals 5.400 van afectar gent que no podia pagar la hipoteca i quasi 16.000 a persones que no podien pagar el lloguer. Amnistia recorda que, al març, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU va denunciar que les autoritats espanyoles havien vulnerat el dret d'una família a un habitatge adequat. L'organització assenyala en aquest sentit que hi ha més de 100 denúncies contra Espanya pendents de resoldre per aquest comitè de Nacions Unides. 

La manca de reforma de la llei mordassa també és un dels punts que denúncia Amnistia. En aquest sentit, fa referència a la detenció de Pablo Hasél. També denuncia l'ús excessiu de la fora per part de les forces de seguretat. De fet, assenyala el cas d'una dona que va perdre l'ull per l'impacte d'una bala de foam a Catalunya durant les protestes per l'empresonament de Hasél. També fa referència a les tortures i maltractes per part de funcionaris de presó. 

Amnistia també assenyala que el govern espanyol impulsa un projecte de llei per "garantir el dret a la veritat, justícia i reparació" de les víctimes de la Guerra Civil. Critica, però, les sentències judicials en què es nega la investigació de les violacions de drets humans comeses durant la guerra i el franquisme perquè han prescrit i perquè trencaria el principi de legalitat i la llei d'amnistia de 1977. El TC també va rebutjar, al setembre, un recurs d'una víctima de tortura, argumentant que Espanya no tenia l'obligació d'investigar i enjudiciar el cas perquè els crims de lesa humanitat no poden aplicar-se de manera retroactiva. 

[h3]Poques mesures per garantir el dret a la salut[/h3]
que el sistema de salut "no va adoptar mesures suficients" per garantir el dret a la salut de tota la població, especialment per a les persones grans, amb malalties cròniques i de salut mental. També van veure's afectades per aquest problema les dones migrants. Durant la campanya de vacunació, diu el document, les persones estrangeres o en situació irregular es van trobar amb obstacles per la manca de "protocols clars". L'informe també denuncia que durant el 2021 va persistir la violència contra les dones, tot i que valora positivament les "mesures" per reforçar la seva protecció jurídica. Assenyala també que les dones van continuar tenint problemes per accedir a l'avortament a Espanya. 

En aquest sentit, remarca que 43 dones van morir a mans de les seves parelles o exparelles, set de les quals menors d'edat com a víctimes de violència vicària. Amnistia valora positivament l'aprovació de la llei en defensa de la infància i l'adolescència i que s'hagi obert el debat per reforçar la protecció de les víctimes de violència sexual. Les dones d'entre 16 i 18 anys, lamenta l'informe, encara necessiten permís parental per avortar i persisteixen encara casos de denegació per "motius de consciència" per part dels serveis mèdics. 

[h3]El procés perd protagonisme[/h3]
Les qüestions relacionades amb el procés han perdut importància, si bé l'informe d'Amnistia deixa constància, per exemple, de la detenció de Carles Puigdemont a l'Alguer al setembre de l'any passat i també de l'indult a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart al juny. L'organització va denunciar en reiterades ocasions la detenció dels dos dirigents independentistes. Sobre Puigdemont, l'informe assenyala que va ser detingut en aplicació d'una ordre de detenció emesa pel Tribunal Suprem i que va ser posteriorment alliberat a l'espera de la decisió dels tribunals de la Unió Europea sobre la immunitat parlamentària de l'eurodiputat de Junts. A finals de 2021, assenyala Amnistia, continuaven en mara les investigacions sobre les càrregues policials de l'1-O.