El 2011, CiU va guanyar per primera vegada unes eleccions generals espanyoles, obtenint 16 diputats. Però a les del passat 20 de desembre, es va quedar només en 8, dins la coalició Democràcia i Llibertat, essent superada per un escó per ERC. I aquest diumenge, arribar a les eleccions amb un partit que el mes de juliol serà mort i enterrat no era la millor targeta de visita. Malgrat tots els pronòstics en contra, Convergència ha mantingut els mateixos 8 escons que tenia al Congrés dels Diputats.

No deixa de ser paradoxal que a l'hora dels adéus de la històrica CDC, sigui quan el partit es presenti amb les seves sigles al descobert per primera vegada. I que Francesc Homs s'hagi proposat fer la campanya "més convergent de totes", invocant la gent del pinyol de tota la vida, aquella gent que en paraules del patriarca destronat, Jordi Pujol, "només poden votar Convergència, no poden votar una altra cosa".

La dita era certa, i aquesta gent, la "bona gent de Convergència", com li agrada dir a Homs, ha estat al seu lloc. No són tants com abans, però hi són.