10
de novembre
de
2019, 22:05
Actualitzat:
11
de novembre,
14:03h
Les nits electorals de Junts per Catalunya (JxCat) no acostumen a tenir terme mig. O bé són victòries -la nit del 21-D, sobre ERC, o bé les europees del maig, amb Carles Puigdemont com a candidat- o bé decepcions -les municipals o les espanyoles de l'abril, amb menys de la meitat de diputats que els republicans-. La d'aquest diumenge enceta una nova categoria: la de les nones notícies sense el seu referent com a reclam electoral. La candidatura encapçalada per Laura Borràs -reforçada de cara als qui pensen en ella per ser cap de cartell a la Generalitat quan siguin les properes catalanes- ha crescut un escó fins als vuit i, gràcies a la pèrdua d'escons d'ERC i els comuns, redueix la distància amb els republicans i supera els de Jaume Asens.
El creixement els permet ascendir a la tercera posició. La llista de Borràs, ja sense la presència dels presos polítics -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, inhabilitats després de la condemna per sedició-, ha crescut en nombre de diputats a Barcelona -la candidata, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Genís Boadella-, i ha mantingut els escons a Girona -Mariona Illamola i Sergi Miquel-, a Tarragona -Ferran Bel- i a Lleida -Concepció Cañadell-. Els nacionalistes tornen a superar els resultats pronosticats a les enquestes i creixen a Barcelona, on ara són quarts i no cinquens.
Quines són les raons que expliquen el creixement de JxCat? Per començar, una bona campanya electoral amb missatges molt clars -oferta d'unitat, amb el grup parlamentari unitari de l'independentisme com a principal reclam tot i el rebuig d'ERC i JxCat, i inflexibilitat amb la investidura de Pedro Sánchez si no dialoga- i la carta de Puigdemont, princiàl referent de la formació. El president Quim Torra, a banda, veu com la seva formació surt més ben parada que a l'abril del perenne pols amb els republicans.
El factor Sánchez-Puigdemont
JxCat va rebre un regal inesperat aquest dimecres, quan Sánchez va reivindicar el control sobre la Fiscalia per aconseguir l'extradició del líder del partit. L'expresident és el principal actiu de la formació -cada vegada que és candidat guanya les eleccions en el camp independentista, com va passar el 21-D i a les europees del maig- i s'ha pogut tornar a reivindicar com "l'enemic a abatre" en la recta final de la campanya. A banda, ha servit a la formació per fer bandera del "no", des de l'inici, a Sánchez.
Borràs va assegurar en el debat d'investidura del juliol que tenia "155 motius" per votar en contra del candidat del PSOE, mentre que ERC es va abstenir "a canvi de res", com va puntualitzar el president espanyol en funcions des del faristol. Aquest és un aspecte que ha servit de flanc argumental per a JxCat en la campanya, com es va demostrar en el míting final amb aquesta frase de la candidata: "ERC diu que per ells no quedarà que hi hagi un govern progressista a l'Estat. Però, quin govern facilitaran si l'únic que progressa és la repressió? Donaran els seus vots a canvi de res? Nosaltres som els únics que hem posat el govern del PSOE contra les cordes".
Eleccions al Parlament, reordenació inajornable
Amb el resultat del 10-N a la mà, JxCat ja pot començar a calibrar amb més precisió la força que pot arribar a tenir en les properes eleccions al Parlament. I ho farà amb més optimisme que fa tan sols uns mesos, quan va veure's doblada per ERC. La data és encara una incògnita -no poden anar més enllà del desembre del 2021, però es dona per fet que seran l'any vinent- i els fets es precipitaran després del judici per desobediència contra Torra, fixat per al 18 de novembre. Una inhabilitació per part del TSJC i després refermada pel Tribunal Suprem podria posar fi a la legislatura catalana.
L'espai nacionalista, en permanent debat intern sobre el seu futur -PDECat, JxCat i la Crida Nacional per la República, els tres actors principals, han aparcat la reformulació arran de la concatenació d'eleccions al llarg d'aquest 2019 convuls-, haurà de triar un candidat o candidata a la Generalitat en els propers mesos. I un dels noms més ben situats és el de Borràs, que mantenint els escons -ara ja sense els presos com a caps de cartell- no veu disminuïdes les opcions. Més aviat al contrari, perquè el creixement ha arribat amb ella com a candidata. El seu perfil és ben valorat tant per l'entorn de Puigdemont com pel de Torra. És una dirigent propera a tots dos líders.
La reordenació de JxCat, en tot cas, és inajornable. Un detall apareix com a significatiu en aquest context: el PDECat ha convocat per separat els mitjans per fer una valoració dels resultats demà dilluns a la una del migdia. Existeixen veus -entre les quals la d'Artur Mas- que aposten per una coalició electoral com a camí del mig si no s'aconsegueix el que van pactar l'expresident i Puigdemont a Waterloo aquest estiu: que JxCat es converteixi en un partit polític a nivell operatiu, amb totes les sensibiltats incorporades en una única estructura. El desenllaç, en les properes setmanes.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada partit el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada partit -en el cas de la CUP, respecte Front Republicà-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
El creixement els permet ascendir a la tercera posició. La llista de Borràs, ja sense la presència dels presos polítics -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, inhabilitats després de la condemna per sedició-, ha crescut en nombre de diputats a Barcelona -la candidata, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Genís Boadella-, i ha mantingut els escons a Girona -Mariona Illamola i Sergi Miquel-, a Tarragona -Ferran Bel- i a Lleida -Concepció Cañadell-. Els nacionalistes tornen a superar els resultats pronosticats a les enquestes i creixen a Barcelona, on ara són quarts i no cinquens.
Quines són les raons que expliquen el creixement de JxCat? Per començar, una bona campanya electoral amb missatges molt clars -oferta d'unitat, amb el grup parlamentari unitari de l'independentisme com a principal reclam tot i el rebuig d'ERC i JxCat, i inflexibilitat amb la investidura de Pedro Sánchez si no dialoga- i la carta de Puigdemont, princiàl referent de la formació. El president Quim Torra, a banda, veu com la seva formació surt més ben parada que a l'abril del perenne pols amb els republicans.
El factor Sánchez-Puigdemont
JxCat va rebre un regal inesperat aquest dimecres, quan Sánchez va reivindicar el control sobre la Fiscalia per aconseguir l'extradició del líder del partit. L'expresident és el principal actiu de la formació -cada vegada que és candidat guanya les eleccions en el camp independentista, com va passar el 21-D i a les europees del maig- i s'ha pogut tornar a reivindicar com "l'enemic a abatre" en la recta final de la campanya. A banda, ha servit a la formació per fer bandera del "no", des de l'inici, a Sánchez.
JxCat ha fet de la unitat, no exempta de crítiques a ERC, i del "no" a Sánchez els principals arguments en campanya, durant la qual s'han erigit com "l'enemic a abatre" per part de l'Estat
Borràs va assegurar en el debat d'investidura del juliol que tenia "155 motius" per votar en contra del candidat del PSOE, mentre que ERC es va abstenir "a canvi de res", com va puntualitzar el president espanyol en funcions des del faristol. Aquest és un aspecte que ha servit de flanc argumental per a JxCat en la campanya, com es va demostrar en el míting final amb aquesta frase de la candidata: "ERC diu que per ells no quedarà que hi hagi un govern progressista a l'Estat. Però, quin govern facilitaran si l'únic que progressa és la repressió? Donaran els seus vots a canvi de res? Nosaltres som els únics que hem posat el govern del PSOE contra les cordes".
Eleccions al Parlament, reordenació inajornable
Amb el resultat del 10-N a la mà, JxCat ja pot començar a calibrar amb més precisió la força que pot arribar a tenir en les properes eleccions al Parlament. I ho farà amb més optimisme que fa tan sols uns mesos, quan va veure's doblada per ERC. La data és encara una incògnita -no poden anar més enllà del desembre del 2021, però es dona per fet que seran l'any vinent- i els fets es precipitaran després del judici per desobediència contra Torra, fixat per al 18 de novembre. Una inhabilitació per part del TSJC i després refermada pel Tribunal Suprem podria posar fi a la legislatura catalana.
L'espai nacionalista, en permanent debat intern sobre el seu futur -PDECat, JxCat i la Crida Nacional per la República, els tres actors principals, han aparcat la reformulació arran de la concatenació d'eleccions al llarg d'aquest 2019 convuls-, haurà de triar un candidat o candidata a la Generalitat en els propers mesos. I un dels noms més ben situats és el de Borràs, que mantenint els escons -ara ja sense els presos com a caps de cartell- no veu disminuïdes les opcions. Més aviat al contrari, perquè el creixement ha arribat amb ella com a candidata. El seu perfil és ben valorat tant per l'entorn de Puigdemont com pel de Torra. És una dirigent propera a tots dos líders.
Després de les eleccions, JxCat ha d'abordar la inajornable reordenació: un dels primers aspectes a tractar serà qui encapçalarà la llista a la Generalitat, per a la qual Borràs apareix en les travesses
La reordenació de JxCat, en tot cas, és inajornable. Un detall apareix com a significatiu en aquest context: el PDECat ha convocat per separat els mitjans per fer una valoració dels resultats demà dilluns a la una del migdia. Existeixen veus -entre les quals la d'Artur Mas- que aposten per una coalició electoral com a camí del mig si no s'aconsegueix el que van pactar l'expresident i Puigdemont a Waterloo aquest estiu: que JxCat es converteixi en un partit polític a nivell operatiu, amb totes les sensibiltats incorporades en una única estructura. El desenllaç, en les properes setmanes.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada partit el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada partit -en el cas de la CUP, respecte Front Republicà-. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.