Tot indica que la Diputació de Barcelona tindrà un relleu històric. De fet, encara costa de creure que el PSC pugui perdre un búnquer institucional que ningú no havia qüestionat mai, almenys electoralment. Les diputacions són, històricament, entitats polítiques amb un nivell d'opacitat molt alt, poc control per part dels mitjans de comunicació i escassíssima visibilitat de cara a la ciutadania.

Per això han estat els refugis ideals dels partits. Tots, sense excepció, han utilitzat les quatre diputacions per aprofitar una part dels seus recursos en interès estricte del partit: subvencions poc clares, inversions graciables, alliberats de partit convertits en assessors de no se sap ben bé què...

Naturalment, CiU no ha estat al marge d'aquestes pràctiques en les diputacions que ha controlat. Però la de Barcelona són paraules majors; té un pressupost de prop de 700 milions d'euros anuals i diverses empreses i consorcis que se'n deriven, a més d'una plantilla difícil de quantificar, però sens dubte nombrosa. Així que, en època de restriccions, l'obligació del nou govern és redirigir la totalitat dels recursos disponibles cap als serveis socials i la inversió pública. I, d'una vegada per totes, convertir-la en una institució transparent.