Pep Guardiola és el millor entrenador que ha tingut el Barça al llarg de tota la seva història. Ha gestionat de forma excel·lent tant l'equip com els mitjans de comunicació que el segueixen minut a minut, i això té molt de mèrit. A més, és una persona compromesa amb els colors i el país on viu. Un aplaudiment, doncs. I visca el Barça.

Dit això, està fora dels paràmetres occidentals la campanya de culte a la personalitat que li estan muntant -sincronitzadament- tots els mitjans d'aquest país. Un huracà de llagoteria que ens ataca de forma simultània i amb la mateixa cascada d'adjectius de dimensió superlativa. No es pot veure TV3 sense que aparegui algun eslogan d'agraïment cap a la persona de l'encara entrenador del FC Barcelona i els diaris esportius semblen el butlletí d'alguna secta sudamericana. Es veu que a Corea del Nord la cosa també és així. Com a molt.

Guardiola ha treballat bé i s'ho ha cobrat. Com qualsevol que s'ho pugui permetre en aquests temps que corren. S'ocupa de la seva professió en comptes de dedicar el seu temps als pobres, els seus esforços a confortar els malalts o a ajudar als que passen gana al Tercer Món o aquí. Com fa gairebé tothom. I no cura per imposició de mans ni parla amb el germà llop.

Ja sé que segurament no és culpa d'ell, tant de sucre. Però aquest país té molta feina per fer, entre ella la responsabilitat d'assumir el propi destí. I si hi ha un drac, l'haurem de matar entre tots.