La trucada el va enxampar en un dels pocs moments lliures que tenia per fer unes compres poques setmanes després del naixement de la seva filla. Quim Torra va ser molt clar en la seva comunicació: no pensava retirar la pancarta del Palau de la Generalitat. "N'esteu segur, president?", li va dir. Sí, n'estava segur, tot i que l'acabaria canviant tres dies després. Aleshores, però, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) no s'imaginava que aquella acció en plena precampanya electoral acabaria derivant en una inhabilitació que, un any i mig després, li suposaria assumir el càrrec de substitut al capdavant de la Generalitat. Vuit mesos després, s'ha convertit en president de Catalunya, el 132è. El president més jove de la història.
Té 38 anys, en fa 22 que va començar a militar a les JERC i 20 que té el carnet d'Esquerra. Qui el coneix bé des de fa temps, assegura que darrere del vestit i la corbata encara queda bona part d'aquell jove que, com a líder de les joventuts del partit entre el 2003 i el 2007, s'enfilava a l'escenari polític de l'Acampada Jove per llançar proclames d'un independentisme aleshores minoritari. "Ha anat evolucionant de la mateixa manera que ha evolucionat ERC i el mateix independentisme", explica un excompany de les JERC.
En un reportatge de quan encara era diputat novell, un Aragonès jove, amb patilles, parlava dels seus objectius en política. Al Parlament se centrava sobretot en temes d'habitatge -"un dels temes que afecta més els joves", deia, ja fa més de 10 anys- i remarcava la feinada que suposa fer de parlamentari i alertava del problema de la desafecció del jovent. Al vídeo, que podeu veure a continuació, se li demana un referent polític i, per sorpresa o no respon Josep Rull, aleshores diputat de Convergència i Unió (CiU). "M'agrada i em causa bona sensació, perquè diuen que és del sector independentista de Convergència i això sempre és saludable", deia Aragonès. El pas del temps i la repressió els ha apropat.
Del "no" a l'Estatut al "pragmatisme" i el diàleg
Però el cert és que l'Aragonès que ara oneja "l'independentisme pragmàtic", la via possibilista i que exerceix de principal interlocutor amb el govern espanyol és el mateix que, per exemple, va ser clau en la defensa del no a l'Estatut dels republicans l'any 2006. Prou que se'n recorda Josep-Lluís Carod-Rovira. D'ell, i de Joan Carretero, als que va assenyalar com a "culpables" del no a l'Estatut i el mal resultat electoral. També es va implicar en la campanya de l'Espanya ens roba, un lema -i una foto- que l'ha perseguit tant a ell com al partit, malgrat que ha estat matisat amb els anys. Després d'incomodar la cúpula amb accions com aquesta i havent sobreviscut a les lluites caïnites posteriors a l'extinció del tripartit, Aragonès ha acabat sent-ne part indispensable de la direcció dels republicans de la mà d'Oriol Junqueras.
"Segueix tenint el mateix compromís, però potser ha modulat les formes. En actes o mítings, li surt la vessant jerki"
"Segueix tenint el mateix compromís, però potser ha modulat les formes. En actes o mítings, li surt la vena més jerki", explica un altre company de partit de la mateixa generació. No és, però, en l'esfera dels mítings on se sent més còmode. Per contra, es mou com peix a l'aigua en el terreny dels números i de la gestió. "Se sent molt més còmode en la gestió i en aconseguir que la vida dels ciutadans sigui millor que no en els discursos abrandats", afegeix qui ha treballat amb ell colze a colze.
"És algú a qui li confiaries els diners"
Bregat des del 2006 com a diputat al Parlament, llicenciat en Dret, màster en Història Econòmica, expert en polítiques públiques i d'un tarannà que s'ha titllat de liberal, Junqueras el va triar com a alter-ego a la conselleria. Se'l va emportar al departament de la Rambla de Catalunya l'any 2016 per exercir de secretari d'Economia. Preparat, sòlid, metòdic, disciplinat, cartesià i molt jeràrquic. Són els adjectius que li dediquen els que l'han vist exercir a la conselleria. Coneix bé l'administració catalana. "És algú a qui li confiaries els teus diners. Si diu que no hi ha diners per a alguna cosa, és que no n'hi ha", resumeixen.
Té la capacitat de presentar-se com a inalterable en els moments tensos. "No perd la compostura". Un exemple és el 20 de setembre del 2017, dia en què van ser detinguts Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, a més de 12 persones més. Junqueras, que sempre el va preservar i mantenir allunyat dels preparatius de l'1-O, va indicar-li que no sortís del Palau de la Generalitat. "El jefe -Junqueras- estava obsessionat amb protegir-lo", expliquen. Un assessor va anar-li a recollir una maleta amb documents que tenia al cotxe, aparcat al pàrquing de la Catedral. A Palau hi havia nervis, corredisses i preocupació generalitzada mentre, en paral·lel, anava creixent la mobilització davant de la conselleria d'Economia.
El nom d'Aragonès va arribar a figurar entre els detinguts. "Ell estava tranquil i fins i tot rialler, fent broma al Pati dels Tarongers", expliquen. Com també expliquen que aguantava hores d'alta tensió en el pitjor moment de les finances de la Generalitat sense quasi afluixar-se el nus de la corbata quan la resta de tècnics i càrrecs havien arribat a perdre els nervis.
Del Pere "rígid" de la corbata al Pere "divertit" i imitador
I és que, un dels aspectes del seu caràcter que més subratllen els que el coneixen de prop és les dues facetes que té i la facilitat per passar d'un registre a un altre. De vegades "divertit", de vegades quasi "impenetrable". Per una banda, l'Aragonès dels números i la corbata, seriós, extremadament educat i quasi impertorbable. Per l'altra, en els seus cercles estrets, l'Aragonès bromista i "gran imitador", per exemple, d'altres polítics. De portes enfora, però, sempre prima el caràcter "rígid", "prudent", que fuig de les estridències i manté les formes, fins i tot massa.
De fet, el va incomodar especialment l'episodi de la foto amb Isidre Fainé signant un acord amb l'Obra Social de la Caixa, i la del casament de la filla de l'aleshores director general de la Fundació de l'entitat, Jaume Giró, al costat d'Artur Mas, José Luis Rodríguez Zapatero i Florentino Pérez entre d'altres. Ara, Giró l'acompanyarà al Govern com a conseller d'Economia. Les dues imatges van circular àmpliament per les xarxes. I si els seus èxits la passada legislatura van ser aprovar els pressupostos i obrir el diàleg amb el govern central, el fracàs més gran va ser no aprovar l'anomenada llei Aragonès, que pretenia posar endreça a la contractació pública i que l'esquerra va tombar.
Fill de pare amb renom en el sector hoteler i net d'un dels darrers alcaldes de Pineda de Mar del franquisme, mai s'ha vinculat als negocis o l'estatus familiar. Va arrencar la carrera institucional com a regidor del seu poble natal i, des d'aleshores, ha anat escalant posicions.
La figura de referència de la Moncloa
Mentre Junqueras era vicepresident, ell es va dedicar al dia a dia de la gestió administrativa. Amb el 155, va mantenir el fil d'interlocució amb l'Estat per seguir gestionant la difícil situació i després de les eleccions del 21 de desembre del 2017 i un cop el "Govern efectiu" es va demostrar inviable, va assumir el càrrec de vicepresident. Al mateix temps, prenia el timó a la seu de Calàbria en un moment d'expansió inèdita del partit. En els darrers tres anys, ha estat la figura de referència de la Moncloa a la Generalitat.
"Ell és conscient que és un bon governant, que està preparat per governar però que no és capaç de despertar passions"
Gran coneixedor de les finances i de tot el territori català -fa anys que el recorre de punta a punta fent política- ha hagut de pilotar els difícils mesos d'interinatge a la Generalitat fins a les eleccions, i amb el repte de gestionar la pandèmia i la crisi social i econòmica. Ho va voler fer sense trepitjar ulls de poll en la pugna electoral amb els socis de Junts, motiu pel qual ha deixat clar que "Catalunya no té president" i que no té cap intenció de fer una plataforma del càrrec. A ERC estava clar que seria el candidat a la Generalitat. Era el triat per Junqueras.
"Ell és conscient que és un bon governant, que està preparat per governar però que no és capaç de despertar passions", diu d'Aragonès qui el coneix bé i l'ha analitzat com a dirigent polític. La sort dels republicans està en bona part lligada a la seva, un independentista de pedra picada de corbata, números, mètode i, fora dels despatxos, amb els deixos heretats dels anys de rauxa a les JERC. Amb 38 anys, s'ha convertit en president de la Generalitat. Un president jove a Palau.
