Espanya està deixant clar en la crisi d'Ucraïna quina és la seva praxi diplomàtica en un conflicte territorial d'aquest tipus: Parlar molt i no fer res. Amb una peculiaritat, que és que el ministre espanyol d'Afers Estrangers sembla l'únic del món al qual li preocupa què digui la constitució de la República d'Ucraïna. Ningú que no sigui Margallo perd el temps citant aquest text ucraïnès. Són aquelles coses d'Espanya que no s'entenen a fora i que algun dia fins i tot els catalans oblidarem.

El cas és que ahir Margallo va tornar a insistir en comparar el cas rus/ucrainès amb l'espanyol/català: "Un referèndum contrari a la constitució interna d'un país no pot ser acceptat por la legalitat internacional" per a, acte seguit, passar a afirmar que no cal reforçar les sancions a Rússia. Aquesta postura tova es deu a que, segons el ministre espanyol, Rússia va "en la bona direcció". En direcció cap a Kiev, deu voler dir.

Espanya no ha aplicat ni una sola mesura pròpia contra Rússia. Ni després d'annexionar-se Crimea ni ara. La diplomàcia espanyola s'amaga darrere l'europea i ni tan sols és capaç de pressionar perquè Europa alguna mesura de pressió realment contundent. D'això en diuen realpolitik. I realpolitik és, també, que malgrat el que digui Margallo ni a Espanya ni al món els importa un rave el que consti a no sé quin article de la constitució ucraïnesa.