Centenars d'agents de la Policia Nacional van espirar els moviments d'almenys 69 diputats de Podem durant el govern de Mariano Rajoy, segons ha informat El País. Així es desprèn de la documentació que ha enviat el Cos Nacional de Policia a l'Audiència Nacional, que investiga la guerra bruta contra el partit morat que va desplegar el PP des de la Moncloa.
El magistrat Santiago Pedraz va obrir una causa judicial al febrer per una querella presentada per Podem contra les maniobres de la Policia Nacional i el Ministeri d'Interior que comandava Jorge Fernández Díaz. La Unitat d'Assumptes Interns ha remès al jutge l'informe sobre l'ús de bases de dades policials.
Els agents van fer aquest seguiment sense aval judicial, amb centenars de consultes a les bases de dades policials entre els anys 2015 i 2016, per obtenir informació dels diputats Pablo Iglesias, Yolanda Díaz, Íñigo Errejón, Ione Belarra o Irene Montero, entre d'altres. L'objectiu era perjudicar la reputació dels flamants parlamentaris.
Les consultes a les bases de dades policials -que permeten veure els antecedents policials de persones investigades, contingut de diligències policials, viatges, vehicles i altre tipus d'informació- no tenen cap motiu aparent ni empara judicial. Una conversa entre Francisco Martínez, número 2 d'Interior, i el comissari en cap de la Unitat Central de Suport, Enrique García Castaño, evidencia que l'objectiu era empastifar els diputats de Podem.
Sobre Iglesias, els policies van fer 121 cerques entre 2015 i 2016. Fins a 39 usuaris diferents van executar aquest rastreig, i buscaven paraules com "joies", "hostatgeria" o qüestions sobre viatges en avió o vaixell. Sobre Díaz, es van fer unes 401 cerques per part de 203 usuaris. Els agents van fer 34 cerques sobre Errejón i 28 sobre Montero. Pel que fa a Belarra, es van fer 13 cerques sobre ella.
Aquestes actuacions suposen un delicte contra el dret a la vida privada i familiar, de domicili i de correspondència. El Conveni Europeu de Drets Humans deixa clar que no poden haver-hi ingerències policials si no és necessari per a la seguretat nacional, pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l'ordre o la prevenció de les infraccions penals.