Una quarantena d'agents de la Policia Nacional espanyola estan citats aquesta setmana al Tribunal Suprem per tal que aportin la seva visió sobre l'1-O, segons consta en la planificació elaborada pel magistrat Manuel Marchena. Fins ara, els testimonis policials han estat centrats en les experiències dels guàrdies civils, que han descrit un escenari farcit d'"amenaces", "pressions" i fins i tot "agressions" en els col·legis electorals on van actuar per frenar la votació. Efectius de la força estatal van protagonitzar actuacions -no exemptes de violència- a Barcelona i altres ciutats per impedir la votació.

Tots els agents estan citats per la Fiscalia, que ja ha fet servir els testimonis dels guàrdies civils com a via per acreditar la presumpta rebel·lió. Els funcionaris de l'institut armat que han passat pel Suprem durant la vuitena setmana han indicat que els manifestants del 20-S van fer servir "armes blanques" per causar desperfectes als cotxes aparcats davant la seu d'Economia, i han comparat la situació amb la del País Basc. També han manifestat que els votants de l'1-O, en alguns casos, semblaven haver-se instruït amb "manuals de guerrilla urbana". Menys memòria han tingut, però, en resposta a les defenses, davant les quals s'han mostrat dubitatius.

De fet, no han faltat guàrdies civils que han manifestat que no es va fer servir la força en casos com el de Dosrius -on les imatges són diàfanes, per bé que Marchena segueix sense deixar veure els vídeos en fase testifical-, i d'altres que han admès que les proclames dels votants "eren a favor de la no-violència, però no la practicaven". Els agents de la Policia Nacional espanyola hauran de respondre preguntes, també, relacionades amb la col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, atacats per tots els alts comandaments de les forces estatals durant la fase de testimonis del judici al Suprem.

Balanç dels Mossos, Sant Jordi agitat

Els dirigents de la policia -és el cas de Ferran López i Joan Carles Molinero, protagonistes del judici durant aquesta setmana- han defensat el dispositiu dels Mossos i han assegurat que va ser avalat per Diego Pérez de los Cobos. "No hi havia un dispositiu de Mossos. Hi havia un dispositiu únic, conjunt i pactat que, després, i no sé per quin motiu, es va trencar", va dir López sobre les càrregues ordenades pel coronel de la Guàrdia Civil. Molinero va insistir que els Mossos havien tancat més col·legis que les altres forces, i que van actuar ja durant la campanya del referèndum.

La desfilada de policies nacionals, que seguirà durant la tercera setmana d'abril, és el preludi de l'arribada de més testimonis polítics al Suprem. El dia 23, Sant Jordi i en plena campanya electoral, estan citats el vicepresident Pere Aragonès i els consellers que van deixar el Govern abans del referèndum. És el cas de Jordi Baiget, Jordi Jané i Meritxell Ruiz, a banda de Joan Vidal de Ciurana, en aquell moment secretari de l'executiu. També està programat el testimoni d'Albert Batlle, exdirector dels Mossos.