Si el procés sobiranista ha de trontollar per un partit de funcionaris que defensen el trienni de la nòmina de la universitat pública, potser no és ni procés. Que un senyor de Vallecas que fa gala d'etnicisme en apuntar des de Barcelona que un obrer del barri del Remei de Vic no mereix tant respecte com  un de Cornellà del Llobregat, marqui l'agenda al bloc de partits sobiranistes és mala peça al teler.

De fet, més enllà que cada vegada que l'esquerra del país s'ha ficat en llibres de cavalleries espanyoles ha sortit escaldada, Podem ni demostra ni demostrarà cap tipus de sensibilitat especial pels obrers de Catalunya. Al capdavall, no són ni obrers.

Per això Podem tracta de casta no només CiU, sinó ERC i la CUP. Sobre aquests dos darrers em toca sobiranament el que no sona que acusin de casta a l'únic partit d'Europa que té un president afusellat -assassinat- per un règim que ells perllongaran per mantenir  Catalunya sota els grillons d'un Estat escorat en el franquisme sociològic.

També em molesta que un professor d'universitat carregui contra David Fernàndez per ser independentista. I més quan Pablo Iglesias va dir el que va dir perquè les dues representants de la franquícia catalana de Podemos van pressionar el líder del nou constitucionalista espanyol. Per tot això, no entenc tanta por.